Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.3.3. Supressió de la propietat intel·lectual. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.3.5. Educació i instrucció. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

3.3.4. Incorporació a l'Estatut Liberal.

En la transició de la mercantilització i estatització actual de les professions i serveis liberals, cap a una plena incorporació d'aquests a l'Estatut Liberal, caldrà tenir en compte diversos factors:

  1. Cada Col·legi professional haurà de començar a organitzar-se segons les lleis mínimes que regulen el funcionament d'institucions liberals: eleccions, finançament, accés... possibilitant una obertura democràtica dels que avui són corporativismes tancats.
  2. Cada Col·legi professional democratitzat demanarà, per pròpia decisió, d'acollir els seus professionals a l'Estatut Liberal, quan ho cregui oportú.
  3. Els professionals que avui dia estan en atur o que treballen en institucions públiques podran demanar d'acollir-se directament a l'Estatut Liberal, inclús abans que ho decideixi el propi Col·legi.
  4. L'Estat i les Autoritats Autònomes cercaran que els Col·legis professionals, vagin paulatinament incorporant-se a l'Estatut Liberal, a mesura que la massa financera comunitària permeti oferir uns sous equivalents o superiors al promig dels que actualment cobren els professionals d'aquest Col·legis.
  5. Per a professionals públicament reconeguts que avui viuen del mercat i que obtenen quantiosos beneficis, els Col·legis decidiran en cada cas, el tipus de remuneració que els permeti continuar el seu prestigiós servei, a partir d'aquest moment, no lucratiu.
  6. Després d'uns pocs anys de transició, en que es pot admetre professionals d'una mateixa especialitat acollits a l'Estatut Liberal i d'altres que continuen en el mercat, la mercantilització s'haurà d'acabar per a tots els qui vulguin continuar exercint col·legiadament. Poden passar a empreses mercantils, com assessors, però no com a col·legiats i, evidentment, deixant els beneficis de l'Estatut Liberal.

Versió 1987.

3.3.3. Supressió de la propietat intel·lectual. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.3.5. Educació i instrucció. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte