3.2.9. Forces armables: exèrcits i policies.
Que calguin, de moment, uns exèrcits i unes policies no vol dir
que aquests actuïn impunement, fora de l'ordre constitucional i de
que puguin usar la seva força armada fora de les seves funcions
específiques i territorials. Per evitar les clàssiques temptacions
d'usar la força armada contra la població (interior o exterior)
cal emprendre un conjunt de mesures, entre elles la de distingir i diversificar
a l'interior de la societat geopolítica l'exercit i la policia.
L'exèrcit, constitucionalment té la funció de defensar
la societat geopolítica de qualsevol atac exterior, però
no pot emprendre accions ofensives a l'exterior.
La policia té la funció de vetllar per la seguretat interior.
L'Exèrcit i la Policia estan sota ordres directes del Cap de
l'Estat i no poden actuar sense la seva conformitat. Ara be, l'exercit
i la policia, malgrat la unificació de comandament i de tècnica
específica s'organitzen territorialment i actuen, normalment, sota
les autoritats civils territorials confederatives, responsables davant
el Cap d'Estat. Així, podem distingir dins les forces armables:
-
Exèrcits:
-
Exèrcit professional de defensa federal
-
Exèrcit de fronteres.
-
Exèrcits de reserves estratègiques.
-
Exèrcits cívics ètnics i inter-ètnics.
-
Policies:
-
Policia de seguretat federal.
-
Policies de pau cívica (barris, municipis, comarques, ètnies...).
-
Policies judicials.
-
Policia judiciària dels Jutges d'Instrucció.
-
Policia judiciària dels Tribunals constituïts.
-
Policia penitenciària.
Totes les forces armables seran formades per voluntaris i demanaran un
alt grau de professionalització i de disciplina, major quan més
properes estiguin a la societat civil.
Així, el primer nivell d'incorporació voluntària
a les forces armables serà el de l'Exèrcit de Fronteres.
Després d'uns quants anys de servei el professional podrà
passar a l'Exercit de reserves estratègiques. Després del
qual podrà demanar l'ingrés a un Exèrcit Cívic
o en la Policia de Seguretat Federal. Després de 10 anys de servir
en la Policia de seguretat federal, tot policia professional podrà
demanar l'ingrés en les policies de Pau Cívica o en les Policies
Judicials. Qualsevol d'aquestes demandes pot ser acceptada o refusada.
Així, després de tres anys de servei actiu en l'Exèrcit
de Fronteres (terra, mar, aire, intendència, armament, serveis diversos)
tot professional militar ingressarà en una escala especialitzada
de la seva arma en la que estudiarà, com a mínim, tres anys.
En funció del nivell d'estudis sortirà amb la graduació
corresponent per a exercir-la en l'Exèrcit de Fronteres, en el qual,
si no fa ús de la facultat de canvi, podrà servir fins els
45 anys, passant seguidament a jubilació i disponibilitat militar
en la reserva de la seva unitat.
Quan un militar de fronteres ingressi en l'Exèrcit de Reserves
Estratègiques ha farà en una escala especialitzada de la
seva arma i seguirà els estudis un mínim de tres anys. En
sortir-ne ingressarà en un cas actiu de l'Exèrcit de Reserves
Estratègiques, en el qual, si no fa us de la facultat de canvi,
podrà servir fins als 55 anys, passant seguidament a jubilació
i reserva de la seva unitat.
Quan un militar professional o cívic ètnic ingressi en
la Policia de Seguretat federal, ho farà en l'escola especialitzada,
un mínim de 3 anys. Graduat servirà, en la funció
que se li assigni fins als 55 anys. Després es jubilarà i
passarà a la reserva policial federal de la seva unitat.
Quan un militar professional ingressi en un Exercit Cívic ètnic
o inter-ètnic, ho farà en l'escola especialitzada corresponent
a l'exèrcit i arma escollida, durant 3 anys mínim. Graduat,
servirà en la funció que se li assigni fins als 65 anys,
per passar tot seguit a la corresponent reserva militar cívica.
Quan un policia de seguretat federal ingressi en una policia cívica
o judicial, ho farà en una escola especialitzada d'aquesta policia
durant un mínim de 3 anys i 2 anys de passantia. Graduat, servirà
a la funció que se li assigni fins als 70 anys, per passar a continuació
a la jubilació i reserva.
Exèrcits i Policies són forces armables en el sentit que
solament poden portar, usar armes en casos decidits per les autoritats
civils, i especialment, pel Cap de l'Estat.
Així, tots els militars només tindran un sol tipus d'uniforme
i d'armament individual de campanya i de guerra. No podran portar ni l'un
ni l'altre fora dels terrenys d'estricta jurisdicció militar, sota
pena de gravíssimes sancions per a ells i pels seus superiors directes.
Els professionals de la Policia de Seguretat Federal, fora dels recintes
i terrenys de llur jurisdicció només portaran l'uniforme
i armament prescrits per cada servei, sota comandament directe d'un oficial,
el qual obeirà l'ordre de servei ben precisa, per escrit, firmada
per un superior responsable plenament i directament davant el Cap de l'Estat,
essent, en definitiva, aquest últim, constitucionalment el responsable
final personal.
Totes les Policies de Pau Cívica i de Justícia només
portaran l'uniforme de servei quan rebin l'ordre de llur superior directe
o responsable i, normalment, serviran llurs conciutadans o a la Justícia,
sense cap arma. Només portaran armes per a serveis especials molt
ben precisats, sota les ordres directes d'un oficial, el qual haurà
rebut l'ordre per escrit d'un superior Civil o Judicial directament responsable,
sense que aquesta responsabilitat del seu superior eximeixi l'oficial de
la responsabilitat pròpia de qualsevol extralimitació.
Les Policies de Pau Cívics estaran sota les ordres directes del:
-
Alcalde de barri, en els barris.
-
Batlle en els municipis.
-
President del Consell comarcal, en les comarques.
-
President del consell regional, en les regions.
-
President autònom, en les ètnies.
-
President confederal en les inter-ètnies.
-
President confederal en les lliures confederacions ex-estatals.
Cap policia de Pau Cívica, de grau territorial superior, podrà
actuar en jurisdiccions autònomes confederades de rang inferior,
sense que existeixi per escrit la crida del responsable de l'autonomia
inferior al responsable de l'autonomia superior i sense que el seu propi
comandant directe li hagi donat per escrit l'ordre corresponent.
La mateixa regla de responsabilitat directa del responsable de cada
unitat policial justicial serà seguida per la Justícia quant
als jutges d'instrucció, els presidents de Tribunal o els jutges
penitenciaris.
La Policia de Seguretat Federal només podrà actuar per
ordre directa del Cap de l'Estat, sigui a petició expressa de l'autoritat
cívica autònoma o judicial territorial que es consideri sobrepassada
pels esdeveniments, sigui per iniciativa personal del Cap de l'Estat, constitucionalment
responsable, si considera que una autoritat cívica no compleix les
obligacions executives que li tenen reservades la Constitució i
les lleis referents a autonomies, ètnies i inter-ètniques.
En temps de pau, cap unitat dels exèrcits no podrà actuar
orgànicament fora dels terrenys de campanya. Les úniques
excepcions seran:
-
En el cas dels exèrcits professionals, per ordre directa del cap
d'Estat, responsable de les lleis confederatives pactades per cada ètnia
o inter-ètnia.
-
En el cas dels exèrcits cívics ètnics o inter-ètnics
a les ordres directes a la vegada del cap d'Estat i del President de l'Autonomia
ètnica o inter-ètnica, o d'aquest últim solament,
per delegació expressa del cap d'Estat.
Un bon programa d'activitat per a cada unitat orgànica dels Exèrcits,
sota el comandament del seu oficial superior, personalment responsable
davant el Cap d'Estat, dintre, normalment, dels terrenys de la seva jurisdicció,
fora aquesta seqüència cíclica:
-
Una setmana de preparació de maniobres.
-
Una setmana de maniobres.
-
Una setmana de crítica de maniobres, a tots els nivells de la unitat,
sota la direcció d'un oficial directament responsable davant el
seu comandant en cap.
-
Una setmana de vacances... i tornar a començar.
Les unitats de servei asseguraran, en aquest programa, les regularitats
d'exercici, maniobres i marxa de les unitats actives.
Cada unitat de Policia de Seguretat, evidentment més petita que
les unitats de l'Exèrcit professional, s'exercitarà segons
un esquema equivalent, en els terrenys de la seva jurisdicció, o
actuarà fora d'ells sota ordres directes i la responsabilitat única
del Cap d'Estat.
En cas de proclamació de l'estat de pre-guerra, tots els exèrcits
passaran a les ordres directes i personals del cap d'Estat, amb l'única
restricció que no podrà emprar els exèrcits cívics
ètnics i inter-ètnics fora dels territoris autònoms
respectius, excepte en cas d'oferiment total a parcial segons Constitució
i pacte de lliure confederació del respectiu President de cada Autonomia
i República ètnica o inter-ètnica.
En cas de guerra, el Cap d'Estat esdevé l'únic responsable
de la conducció de les operacions militars: totes les forces armades,
menys les judicials, li deuen obediència total. Cap militar no es
pot oposar a aquesta solidaritat total en el perill de la guerra declarada.
Els Exèrcits cívics ètnics i inter-ètnics
tenen com a principal missió la defensa del seu propi territori
autònom i, en cas d'invasió, la defensa a ultrança
-amb lluita de guerrilla- contra l'invasor.
Fora del temps de guerra, no hi pot haver constitucionalment Justícia
Militar com a cos organitzat propi. L'administració de la justícia
dependrà enterament de la Justícia ordinària. Es farà
una distinció molt neta entre la justícia militar per afers
gravíssims i les penes disciplinaries previstes pel codi militar
a judici de cada superior respecte als seus inferiors.
En cada ètnia existirà una sola policia cívica
rural que vetllarà per la seguretat de les persones, dels patrimonis
privats i del patrimoni comunitari en totes les àrees poc poblades.
Aquesta policia tindrà un coneixement profund de la població
sedentària i fluctuant de la seva àrea de vigilància.
Seran vigilats especialment per aquesta policia tots els elements estrangers,
siguin eventuals, siguin residents, sense que els puguin mai molestar,
ja que ningú pot ser intervingut per la policia si no és
en cas de flagrant delicte o per ordre escrita del jutge.
Versió 1987.