3.1.15. Finançament comunitari al consum.

L'ús de la paraula «finances» avui dia es molt ampli. Es refereix als recursos econòmics per tirar endavant qualsevol mena d'empresa. Ací emprarem finances en un sentit restringit estricte.

Les antigues llenques catalana, occitana i francesa empren els verbs «finar», «finer» -que provenen del llatí «finire»- en el sentit de «terminar», «acabar», «finir», «concloure». Les finances son, doncs, el diner -de solvència comunitària- que s'empra per acabar el cicle de la producció en el cicle del consum. Son comunitàriament solvents sobre la base dels excedents de producció de consum, reals, materials, concrets, ja sigui actuals, ja potencials. Es a dir, quan hi ha una producció socialment finita que no es ven, les finances per al consum permeten la compra corresponent, com a complement al poder de compra privat, insuficient, d'origen i solvència mercantil.

El terme tècnic finances ha significat, gràcies al confusionisme deliberat, una barreja del sentit original d'impostos, de grans negocis, de compra de càrrecs i influències. Les finances han estat la part més plena d'incògnites d'aquesta pseudo-ciència anomenada economia política.

Així, les finances comunitàries al consum són diner repartit a fons perdut (gratuït) per a despendre únicament i exclusiva en consum.

El criteri que es segueix en el repartiment de les finances no és ja el de l'eficàcia productiva, sinó el de les reals necessitats de consum de la població, que cal atendre segons el principi d'una total solidaritat comunitària i segons les possibilitats dels reals excedents de producció de consum.

El primer objectiu perseguit, mitjançant aquestes finances, és fer desaparèixer radicalment tota misèria i tota marginació social per raó de diner, assegurant a tothom un mínim vital. Però, a més a més, les finances han de permetre de fer independent la societat liberal de la mercantilització i de l'estatització: han d'assegurar els membres de la societat utilitària davant algunes situacions, molt ben determinades, que es poden presentar en la seva vida. Totes aquestes necessitats diferencials de cada categoria venen reflexades pels quatre Estatuts Financers previstos: Estatut General, Estatut Utilitari, Estatut Liberal i Estatut Mixt.

Versió 1987.