Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.1.13. Responsabilització de tot acte liberal. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.1.15. Finançament comunitari al consum. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

3.1.14. Progrés gerencial i cap de compres.

Es tracta d'agilitzar i responsabilitzar al màxim la gerència i les compres de tot tipus d'institucions liberals, superant les subhastes, la burocràcia i llurs conseqüents corrupcions i entrebancs.

Les entitats liberals també pateixen paràlisi muscular. El gerent de qualsevol institució esta lligat de mans i peus en estructures rígidament piramidals en les quals els comandaments intermedis són meres bieles de transmissió mecànica.

La moneda anònima roba la confiança dels uns als altres i no permet aquella àrea ben definida de responsabilitat que fa possible l'exercici de la llibertat fecunda i creadora.

No es pot conduir («gerere») flexiblement el cos social si els diferents centres graonats de decisió que el componen no gaudeixen d'una autonomia definida i real.

Un dels elements important per a facilitar una gerència responsable és que la Justícia comptarà amb un instrument immillorable per a documentar les responsabilitats monetàries. Això és vàlid tant per a la societat utilitària com per a la liberal ja que també aquesta última té una dimensió monetària, constituïda pels salaris i pressupostos de solidaritat social de cada professional liberal i pels pressupostos de solidaritat social de cada col·lectivitat liberal.

L'ús que cada professional i cada col·lectivitat liberals faran d'aquest poder de compra d'origen comunitari estarà sempre documentat per les factures xec emeses.

En el cas de les col·lectivitats liberals, però, la llei exigirà que en cada una d'elles existeixi un gerent únic, personalment responsable de la gestió del seu pressupost.

Amb aquest sistema de responsabilització poden desaparèixer automàticament les complicades reglamentacions burocràtiques i les ocultes corrupteles administratives de les associacions i institucions liberals. Tots els serveis prestats al cos social per aquestes associacions i institucions seran completament gratuïts. Així, per a ajudar a la bona marxa de l'associacionisme i de les institucions liberals cal:

  1. Un cap de compres únic, personalment responsable en cada institució o associació liberals.
  2. Una Justícia especialitzada als mateixos nivells que cada categoria d'associacions i institucions liberals.
  3. L'autonomia clara i precisa de l'entitat gerenciada enfront d'instàncies externes superiors jurisdiccionalment (capacitat de maniobra respecte als superiors).
  4. La descentralització administrativa interna al servei de la gerència, a base de creació de subgerències responsables (delegació de responsabilitats respecte als inferiors).

Aquestes mesures responsabilitzen el gerent i a la resta de col·laboradors i eliminen el poder sobre les persones, mentre que optimitzen el poder sobre les coses.

La paraula «administració» significa etimològicament un òrgan de pregovern automàtic de les coses referit (ad-) a les coses petites (-minus) , les quals cal preparar (per part de les subgerències) a fi que la gerència pugui triar, d'entre les opcions estudiades, les més importants i pugui prendre a partir d'aquí les decisions tàctiques que convinguin en vista a obtenir el màxim bé comú autònom de l'entitat gerenciada.

Abans de l'invent de la telemàtica, la dificultat de documentar responsablement i exhaustivament cada nivell de l'entitat gerenciada constituïen un pretext per refusar aquesta llibertat de maniobra. Així, s'implantava un rígid, despòtic i patològic poder sobre les persones de nivell jurisdiccional inferior. Però, actualment quan la telemàtica s'està tornant una simple rutina diària, progressivament a l'abast de moltes persones que no són les reduïdes minories del poder, el fet de refusar aquestes condicions objectives d'un ràpid progrés gerencial en totes les instàncies socials, constitueix la prova d'un esperit sistemàticament oposat tant al progrés tecnològic objectiu com al progrés de la llibertat responsable i personalitzadora.

A més a més la telemàtica permet a tot nivell i en tot moment de fer presents als ulls del responsable totes les dades que ha de menester, ben actualitzades, cosa que li permet de resoldre els problemes amb decisions instantànies.

Tan bon punt el comandament liberal, en tots els nivells i entitats, pugui, amb aquests instruments, progressar gerencialment es podrà desmuntar la burocràcia anterior. I al mateix temps, caldrà potenciar la màxima autonomia de totes les associacions, col·lectivitats i institucions de vocació liberal, incloses les que es dediquen a defendre els interessos utilitaris dels seus afiliats (gremis, sindicats...).

En les entitats liberals de gran volum d'inscrits és necessari preveure, a les ordres directes de l'òrgan de comandament executiu de cada entitat, no solament un gerent responsable de la bona marxa de la vida diària de l'entitat, sinó també un cap de compres personalment responsable davant el gerent.

En canvi, en les entitat liberals d'un volum petit d'inscrits, que no permeti demanar els salaris socials de gerent i de cap de compres, seran l'òrgan de comandament executiu i el seu secretariat, més o menys nombrós, els que actuaran com a gerent i cap de compres responsables.

Esdevindran anacròniques, i per tant inútils, les traves administratives que les lleis vuitcentistes i noucentistes oposaven i oposen, sense cap eficàcia practica, a les ocasions i temptacions de corrupció en totes les seves figures històriques. Aquesta mena de corrupcions és impossible en la practica d'un sistema d'intracomptabilitat general telemàtica. Caldrà, doncs, suprimir tota la legislació actual que, malgrat les aparences, transforma la més mínima compra de béns de consum liberal, per tant de qualsevol institució o associació, en corrupció normal i corrent.

Versió 1987.

3.1.13. Responsabilització de tot acte liberal. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.1.15. Finançament comunitari al consum. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte