3.1.2. Societat liberal i societat utilitària.

La diferenciació entre societat utilitària i societat liberal cerca evitar que el diner privat generat en el mercat es transformi en poder social i en poder polític. Preté evitar el conjunt mes important de corrupcions facilitades, fins ara, per la moneda anònimal que un jutge o un funcionari siguin «comprats» per una empresa; que un partit guanyi les eleccions perquè reb ajuda d'un grup de bancs; que el qui te diners pugui tenir accès als millors metges, mestres, advocats i qui no te diners no rebi, tant sols, cap servei bàsic...

La societat utilitària (productora i consumidora) i la societat liberal són -des de la invenció del primer consum social- radicalment diferents pel que fa a llurs motivacions i a llurs objectius socials.

La societat utilitària és originària i consubstancial amb l'espècie «homo» i es dedica a la producció i al consum de béns utilitaris, objectes i serveis exteriors a les persones, que són útils perquè satisfan llurs necessitats més materials.

La societat liberal, en canvi, es dedica a prestar serveis liberals que no són exteriors, sinó que s'exerceixen sobre les mateixes persones, atenyent-les en la seva totalitat, intimitat i profunditat de persones: l'educació. la cura del cos i de la ment, el comandament, la defensa... són accions que s'exerceixen en diàleg interpersonal amb cadascú.

La societat utilitària és legítimament egoista i interessada. es mou per afany de lucre i de profit propi, ven i compra els bens utilitaris -anomenats en el mercat, mercaderies-.

La societat liberal s'ha proclamat sempre altruista i desinteressada: per això cal cercar que pugui oferir gratuïtament els seus serveis.

Malgrat aquesta radical diferenciació, cal comprendre que les vocacions, professions, activitats i institucions utilitàries, són tan nobles, legítimes i necessàries com les liberals.

Però es urgent establir els mecanismes socials que facin efectiva en la pràctica l'observança d'aquesta diferenciació. Cal evitar de totes passades la mercantilització de les vocacions, activitats, professions i institucions liberals, mercantilització que degenera sempre en corrupció, descurança i fugida davant les pròpies responsabilitats.

Per això, el professional liberal amb autèntica vocació ha de gaudir d'un salari de solidaritat social liberal que, si be variarà en funció de la riquesa de la societat geopolítica, tindrà en compte sempre i arreu, la necessària dignitat i llibertat individual i social del vocacional liberal.

També les col·lectivitats liberals gaudiran de pressupostos de solidaritat social liberal, ordinaris i extraordinaris, per a dur a terme els seus objectius.

A mesura que ho permetin les possibilitats econòmiques s'establiran les lleis mínimes que, tot salvaguardant la dignitat i llibertat d'acció inherents a tota persona de vocació i professió liberal, otorgui a cada professió, que així ho desitgi, la garantia eficaç d'una real distinció i separació del mercat.

Versió 1987.