3.1.1. Societat liberal.
La societat liberal està formada per totes les persones -individuals
i col·lectives- que no exerceixen cap funció productiva utilitària
i que, per tant, no reben diner salarial d'origen privat.
S'aplica principalment a les vocacions, les activitats, les professions
i les institucions que s'autoproclamen al servei desinteressat de tota
la societat. Són els qui fan feina amb i sobre persones:
medicina, pedagogia, sacralitat, política, Justícia. art,
civisme... Són feines molt nobles que no es poden pesar,
mesurar, comptar, taxar, posar preu... sense rebaixar la dignitat tant
del professional com del client, sense mercantilitzar la
relació humana. Per això són «liberals».
perquè s'exerceixen amb liberalitat, lluny de la mètrica
del mercat. Però, per existir com a tals i per a desenvolupar-se,
necessiten diners. Diners suficients, no per a fer-ne més, ans per
no haver-hi de pensar: diners per poder-se dedicar lliurement al servei
insoldable d'homes i dones. En les col·lectivitats i professions
liberals, normalment existeix el desinterès: volen viure bé,
sense dificultats, sense haver-se de preocupar dels diners per poder dedicar-se
a la seva feina. La mentalitat del professional liberal no és, en
principi, la del professional utilitari, que cerca sempre el màxim
profit dinerari. La gratificació del professional liberal és
d'una altra classe, però, tanmateix, li cal un sou alt per no veure's
obligat a «mercantilitzar-se» posant preu a la seva feina.
Cal comprendre que la separació legal de l'actual confusionisme
entre societat liberal i societat utilitària no pot
ser fruit d'una revolució brutal, sinó d'un procés
que actua de mica en mica, facilitat per la prosperitat perseguida i aconseguida
de tota la societat utilitària.
Les persones liberals ofereixen els seus serveis a d'altres persones
a través de la relació i la comunicació interpersonal.
Aquest servei autoproclamat desinteressat, només pot realitzar-se
com a tal si el professional liberal compte amb remuneracions comunitàries
per a poder viure dignament i per a desenvolupar la seva vocació
i servei amb plenitud de mitjans tècnics i materials necessaris.
El mateix terme client té un origen liberal. Etimològicament,
tots els verbs de les llengües indoeuropees derivats de la mateixa
arrel «CLU, CLY...» signifiquen «oir, escoltar...»:
«el qui sap escoltar té fama de savi i de noble», «el
qui és escoltat, se sent protegit i emparat». El mateix mercat
fou inicialment un fet graciós, gratuït, liberal i amical.
La paraula client ha conservat. fins i tot en el mercat actual -tan deslleial
i indiferent a les relacions humanes que no són directament rendibles-
el seu sentit originari, de confiança mútua, comerç
continuat i digna honradesa entre venedor i comprador.
Versió 1987.
