2.7.2. Dràstica simplificació fiscal.
Es proposa la substitució de tots els impostos actuals per
un únic impost de solidaritat social de fàcil recaptació.
L'impost únic de solidaritat social és un recurs
a utilitzar, al principi, per prudència política, o, més
tard, per necessitat de mantenir o augmentar la massa monetària
comunitària. Aquest únic impost suprimeix totes les altres
formes impositives (taxes, arbitris, declaracions, drets... tant locals,
com autonòmics o estatals). L'automacitat del cobrament, degut a
ser del tipus ITE (Impost de Tràfic d'Empreses) sobre el montant
de cada factura-xec, impedeix tota discussió entre l'«ens
recaptador» i el contribuent, evitant, així, els litigis i
els costos que genera qualsevol altre tipus d'impost no automàtic
que ha d'ésser recaptat i inspeccionat per nombrosos funcionaris.
L'impost únic permet, en definitiva, alleugerir el contribuent de
les farragoses declaracions i simplificar al màxim els complicadíssims,
ineficaços i ruinosos sistemes fiscals actuals.
Un altre avantatge és que, en saber per anticipat el seu percentatge,
les empreses poden carregar-lo fàcilment sobre el preu de cost,
de manera que qui se'n fa càrrec és, en darrer terme, el
consumidor, el client del final de la cadena. S'acaba amb els impostos
penalitzadors de la producció i de la propietat que fan que el diner
s'amagui, fugi i resti improductiu.
Tenint en compte que l'economia de mercat que es proposa permet
d'assegurar, sobre la base dels excedents de consum, uns salaris
financers equitatius a tothom que hi tingui dret segons l'Estatut
financer corresponent, ja no caldrà preocupar-se de gravar els
qui més tenen per a distribuir la riquesa, ja que pagarà
més impost qui més consumeixi. Aquesta preocupació
que normalment s'ha formulat com a una justícia teòrica fonamentada
en prejudicis classistes ha encobert, en la pràctica, una injustícia
terrible contra els qui menys tenen.
Versió 20 de febrer del 1989.