2.7. Mesures contra la descapitalització de
les empreses.
2.7.1. Supressió de quotes de la Seguretat Social.
Es proposa suprimir totes les quotes de la Seguretat Social que suposen
una parafiscalitat caríssima per a les empreses.
La supressió de quotes de la seguretat social a càrrec
de les empreses (i també dels treballadors) permet a aquestes dedicar-se
a la seva funció productiva sense haver de fer-se responsables de
funcions que no els hi pertoca en una societat que estableix una estratègia
de solidaritat social basada en la riquesa generada en el conjunt del mercat.
Els principis de «capitalització» i de «mutualitat»
-tan diferents del principi de «solidaritat social»- són
d'índole utilitària-privada i mai no han reeixit al
servei d'una progressiva comunitarització de qualsevol societat
geopolítica. Malgrat ésser principis diferents s'han
de respectar tots, però, dins el seu àmbit: totes les empreses
d'assegurances per cotitzacions de capitalització o mutualitat privada
seran enterament lliures en el mercat, així com els seus possibles
clients. La llibertat de contractar privadament assegurances de capitalització
o mutualitat del tipus que siguin, es regirà únicament per
la disciplina general del mercat i l'especialitzada del gremi corresponent.
La solidaritat social s'ha de guiar per la igualtat jurídica
entre totes les pesones. Això solsament és possible si s'asseguren
les prestacions comunitàries d'assistència mèdica,
jubilacions, invalideses... amb salaris i assignacions de solidaritat social
tant als professionals que les ofereixen gratuïtament, com als usuaris
que les necessiten per viure dignament. La «Seguretat Social»
estatista i burocràtica imposa una parafiscalitat caríssima,
que descapitalitza les emprees i és carregosa per l'assalariat en
relació a la qualitat del servei. Cal, simplement, substituir-la
per uns serveis liberals lliurement exercits i gratuïts per al lliure
usuari.
La Justícia especialitzada haurà de resoldre els conflictes
que es puguin plantejar entre:
-
la Seguretat Social Comunitària i els seus beneficiaris (totes les
persones individuals, familials i liberals);
-
empreses privades d'assegurances privades i llurs clients.
Versió 20 de febrer del 1989.
