Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.3.8. Crítica de la teoria clàssica de la competència mercantil. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.3.10. Regals i herències. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.3.9. Responsabilització personal monetària mercantil.

Detallar la proposta principal de cara a la construcció d'un mercat llibertari: el sistema monetari responsabilitzador.

Plantejarem el principi fonamental que ha d'informar les lleis mínimes de protecció de la societat utilitària, així com els mecanismes jurídics que les han de sancionar.

Es tracta del principi de plena responsabilització personal (individual i/o col·lectiva) de tot lliure acte mercant-monetari: des de la primera compra elemental a la darrera venda elemental. Aquesta responsabilització és l'altra cara de tota llibertat personal que no es vulgui llibertinatge irresponsable i salvatge.

Avui en dia, assegurar la total responsabilització legal i positiva de qualsevol acte que impliqui l'ús de l'instrument monetari, no té gran dificultat si s'implanta l'obligatorietat legal d'utilitzar, en tots els casos, la factura-xec telemàtica.

La finalitat normal d'una societat és d'anar posant constantment les coses tan clares, que les mentides, la hipocresia, l'ocultació... siguin instrumentalment impossibles. Aquesta finalitat, fonamental per a qualsevol «estat de dret», no es negada per ningú formalment, però no ha pogut ésser portada a la pràctica i, quasibé, sona a utòpica o ingènua. Si hem claudicat en el seu acompliment és degut, en gran part, a que la moneda anònima vigent des de fa més de 4.000 anys permet tots els moviments dineraris, més o menys legals, eventualment en buit (sense la compra-venda de cap mercaderia concreta) segons conveniència dels rics, els poderosos, criminals o delinqüents.

En el sistema monetari que es proposa, el diner comptable no pot, mai ni enlloc, circular en buit. Tot moviment de diner abstracte és, a més de personalitzat i responsabilitzador, exactament paral·lel al moviment concret de mercaderies concretes legals. Aquestes mercaderies concretes legals, democràticament determinades, són les que consten inscrites en l'aranzel mercantil de la societat geopolítica i en cada tractat inter-estatal de comerç exterior.

Amb aquest instrument monetari es barra el pas a qualsevol dels tradicionals crims, delictes o faltes per raó de diner anònim, que queden expressats en els codis legals o que, malgrat poc o molt revestiment legal, són un greu atemptat a la llibertats i a la solidaritat.

En funció de les lleis mínimes de protecció mercantil i del principi de responsabilització, que s'acaba d'esmentar, la Justícia crearà una Justícia Especialitzada en Economia Monetària de Mercat, en cada aspecte de la vida utilitària i a cada nivell territorial de les diferents autonomies locals (barri, municipi, comarca, ètnia, inter-ètnia...societat geopolítica).

Quan hi hagi una denúncia o indicis d'il·legalitat, els jutges d'instrucció dels Tribunals d'aquesta Justícia especialitzada podran obtenir tota la documentació personalitzada relacionada a cada cas concret en tot el referent a transaccions monetàries, gràcies a l'accès a l'arxiu telemàtic de factures-xec, que està confiat exclusivament a la Justícia. A tota aquesta documentació ante-judicial, s'afegirà tota la documentació pro-judicial, que és l'obtinguda per l'actuació del jutge d'instrucció; així els Tribunals Econòmics especialitzats podran jutjar contradictòriament amb rapidesa, eficàcia, imparcialitat i serenitat, qualsevol conflicte entre parts contractants i qualsevol delicte o crim anti-mercantil.

Malgrat tot, ni el legislador, ni el jutge podran ésser tan ingenus de creure que els problemes ja estan resolts definitivament. En una visió conjunta de l'evolució humana no es pot negar que la malícia és inherent a la naturalesa humana potser en la mateixa proporció que la bondat. Aquesta malícia és també un camí de progrès ofert a la societat, en desvetllar en el poble i en l'autoritat legítima unes reaccions d'autodefensa que augmenten la intel·ligència i la llibertat profundes acumulades de tots els homes, si no es cau en excesos tan arbitraris i irresponsables com els mateixos crims i delictes perseguits que hom vol evitar.

Versió 30 de novembre del 1988.

2.3.8. Crítica de la teoria clàssica de la competència mercantil. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.3.10. Regals i herències. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte