2.3.7. Lliure competència mercantil.
Definir la lliure competència i analitzar el seu paper en
el mercat.
La lliure competència en el mercat és el corolari del
manteniment de la llibertat i la iniciativa privada, responsabilitzades
per una moneda informativa i personalitzada, dins un marc constitucional
afavoridor de les llibertats concretes i de la solidaritat social efectiva.
Dins el mercat, allà on no hi ha lliure competència
productiva hi ha incompetència. Un cas ben diferent és el
de la societat liberal, en la qual, per evitar la mercantilització
dels qui exerceixen una professió o en reben els seus serveis, aquests
no poden ésser considerats com a mercaderies, ni com a factors productius,
ni com a empreses amb afany de lucre. Des d'aquest punt de vista els serveis
i professionals liberals han de ser competents, però no han de sotmetre's
a cap competitivitat mesurable. No hi ha d'haver negoci, ni benefici, ni
lucre en funció de cap productivitat sobre les persones i, per tant,
no hi ha lloc per a la competitivitat mercantil. Cada vocacional liberal
exerceix lliurement, gratuïtament i responsable -dintre la disciplina
del seu col·legi professional- el seu saber a favor de tota la comunitat,
i cada client tria lliurement el seu professional. Aquest rep un salari
de solidaritat social liberal i el client rep gratuïtament les atencions
que li corresponguin. El col·legi professional ha d'exigir la serietat
deontològica pròpia a la professió liberal corresponent
i, en el seu defecte, la Justícia especialitzada ha de vetllar pel
recte exercici liberal.
En el mercat, en canvi, la competència és imprescindible,
però s'ha de vetllar per superar solidàriament alguns dels
seus efectes. És a dir, ja que en el mercantilisme actual el terme
«competència» és sinònim de «joc
brut», de «pacte de la fam» contra els més febles...
estem temptats a confondre els efectes amb la causa. Cal que hi hagi competència
mercantil però:
-
exclusivament dins el mercat (i no en la resta de la societat);
-
amb un sistema de solidaritat social que aculli els treballadors de les
empreses que han de tancar per haver perdut competitivitat (salari de solidaritat
social d'atur indefinit).
La competència lleial i lliure en el mercat, regula la participació
dels productors entre ells i d'aquests amb els consumidors i fa innecessàries
les planificacions imposades. Però per tal que la competència
sigui lliure i lleial cal establir el conjunt de condicions exposades quan
parlem del mercat llibertari i responsable.
Si el mercat avui no és llibertari ni responsable, la competència
no pot ser lliure ni lleial. El resultat és que la competència
actual és un mitjà per a formar oligopolis o monopolis de
fet -o de dret- que són els que impedeixen que el mercat sigui realment
llibertari.
La competència dins el mercat la podem definir, doncs, com la
rivalitat d'interessos entre persones que persegueixen el mateix objecte.
En sentit tècnic, la competènbcia regula, de fet, la participació
dels subjectes actius del mercat en l'obtenció de productes adequats
a les exigències dels uns i dels altres, tant des del punt de vista
de qualitats, com de valors mercantils (preus i salaris).
La competència afecta els subjectes actius de la producció
que són les empreses i els col·laboradors d'aquestes, els
agents personals o productors: equip empresarial gerent, capitalistes inversors,
inventors pràctics i col·laboradors assalariats competents
i eficaços.
Dintre de cada empresa, gremi, sector... existeix la competència
entre tots aquests agents personals. La competència del «mercat
de treball» és d'una amplitud inferior a la competència
del «mercat de capitals». La competència també
és menor, actualment, en el mercat d'invents i en el de tècnics
d'empresa. És evident que cal ampliar aquests dos últims
mercats de cara a una progressiva autogestió de les empreses.
La competència també és un fet entre els consumidors,
en els seus diferents estatuts: productors-consumidors i simples
consumidors (individuals, familials, liberals -també individuals
i familials, així com tècnics-professionals, col·lectius,
institucionals, associatius-).
Versió 30 de novembre del 1988.
