2.2.6. El mercat subterrani.

Analitzar el fenòmen de l'«economia submergida» com a conseqüència de la crisi anti-econòmica.

Si el diner s'ha amagat sota terra, perquè el mercat, la producció i el comerç, no han de fer una cosa igual?.

El mercat negre dels països de l'Est és prou conegut tot i que potser no en les dimensions que ha adquirit els darrers temps. Però és difícil seguir-li la pista sense estudis fiables.

Aquesta sortida endavant per la porta falsa es comença a conèixer i a estudiar, en canvi, en l'economia occidental, empantanegada en aquesta crisi de les crisis que és la stagflació.

Sota diversos noms, un mateix fenòmen: economia submergida, subterrània, paral·lela, clandestina, il·legal, oculta... Unes empreses són il·legals o delictives (tràfic de drogues, d'armes, d'objectes robats, contraban...); d'altres són lícites, però no declarades (sobretot a efectes fiscals i de cotització a la Seguretat Social). Altres empreses compleixen els requisits legals però per errors o falles informatives no entren en estadístiques.

Segons estimacions, per cert molt poc precises, el mercat subterrani el 1981 representava el 10% del PNB de Suècia, 15% de França, el 25% d'Espanya, el 26% dels EUA i el 35% d'Itàlia.

Empreses oficialment desaparegudes segueixen funcionant readmetent els treballdors acomiadats. Sovint amb sous superiors, però sense Seguretat Social, amb treball domiciliari, sense contracte laboral i, per tant, amb acomiadament lliure, sense pagament d'impostos municipals, ni de l'IVA, ni de la renda de les persones físiques, ni de Societats... sense sotmetre llurs productes a la revisió dels Ministeris competents.

Totes les transaccions del mercat submergit es realitzen en efectiu, perquè és diner anònim i no deixa rastre. Són conseqüència de la pressió fiscal, de les cotitzacions de la Seguretat Social i de les restriccions legals. Són el ferment on es coven la corrupció i abús d'una banda i la innovació i creativitat de l'altra. Aguanten més be la crisi que les empreses reconegudes oficialment. Llur supressió, dintre els sistemes imperants, només serà possible a base d'un control despòtic contrari a la llibertat i que generaria una burocràcia que es menjaria els beneficis que l'Estat espera aconseguir d'aquesta supressió.

Els recursos de la naturalesa són imprevisibles. Quan se li nega al riu el seu llit normal vessa per les vores i quan es talla el tronc d'un arbre rebrota per les arrels. Es treballa semiclandestinament xipollejant, els aturats s'agafen a apedaçar fusteria, lampisteria, fontaneria, ferreteria, mecànica, pintura... Augmenten els venedors ambulants, les botigues en un pis, els repartidors, els assessors fiscals d'aficionat, els instal·ladors a domicili, les classes i els cursos particulars.

Amb subsidi d'atur o sense es busca treball extra «per lliure». Ermots estèrils dels suburbis o terres abandonades de l'interior esdevenen conreus d'immigrats sense feina, de «hippies» treballadors o de gitanos marginats. Les barraques d'eines al tros o les masies semienderrocades es tornen a habitar. Jubilats que volen ser útils també es bellluguen. El bricolage, el «self-made-man», sempre en expansió produeix un instrusisme professional que fa trontollar els oficis. Quan la societat està corrompuda: «Salva't a tu mateix!, sigues autosuficient!». Com diria N. Berdiaeff, «una nova edat mitja».

La crisi genera fenòmens de retrocès a formes arcàiques de comportament econòmic. Un d'ells és l'atresorament d'or, inversió especulativa i improductiva. És el refugi dels inversors desconfiats en època de crisi. Igual diríem dels diamants, la numismàtica, la filatèlia, les obres d'art... Una altra forma arcàica és el retorn al mercat de permuta, troc o bescanvi amb supressió de moneda. Es fan operacions en les quals, per exemple, es canvien de mans unes accions d'uns grans magatzems per uns immobles. Et venen un pis nou i et compren el vell a canvi. O et venen un cotxe nou, quedant-se el vell descomptant el preu d'aquest del valor del nou...

El vaixell fa aigües. Tohom fuig del sistema monetari, del sistema fiscal, del sistema de la Seguretat Social, del sistema de controls de preus i salaris, del sistema de política anti-econòmica vigent.

Versió 31 d'octubre del 1988.