2.1.9. Factors actius comunitaris de producció.

Definir i identificar els factors actius comunitaris de la producció.

Gràcies a les remuneracions salarials als factors vivents de producció privada algunes de les mercaderies produïdes passen finalment de la societat productora a la societat consumidora: és, doncs, el poder de compra privat-solvent generat per les remuneracions salarials privades als agents de producció privats que permet realitzar un cert consum privat-solvent.

Ens hem de preguntar si «el lliure real consum privat-solvent de tots els productors-consumidors» és suficient, en cada espai-temps d'un mercat conjunt o subconjunt sectorial o/i territorial, per a auto-equilibrar econòmicament el valor total de la producció precio-mercantil.

Certament hom veu difícil l'auto-equilibri econòmic entre:

«producció precio-mercantil total»
igual al
«lliure consum privat solvent de tots els productors consumidors».

Dificultat important si, com passa actualment, el nombre de collaboradors assalariats de les empreses utilitàries, sobretot de treballadors, va disminuint contínuament per raó d'un revolucionari progrés tecnològic-productiu i d'uns encara més revolucionaris conseqüents atur forçós i crisi de sobreproducció.

El consum privat és, per tant, el que dóna sentit humà a la producció. «La producció per la producció» és una barbaritat tan manifesta com l'absurd «treball pel treball». Res té valor en si mateix sinó és en relació a la persona humana.

Així tothom comprèn que el final i la finalitat última de la societat utilitària productora és la societat utilitària consumidora. Aquesta és la que dona el ple sentit econòmic i humà al procés productiu cara a totes les persones que necessiten consumir béns utilitaris. ês per això que sempre s'ha dit que «l'economia és exclusivament de les persones i per a les persones».

Els factors vivents de producció són, en l'era històrica, exclusivament privats i generen, per tant, exclusius salaris privats.

La simple consideració de l'hipòtesi històrica sobre l'evolució de l'utilitarisme humà i l'atenta observació de la realitat mercantil actual ens permeten intuir que hi ha altres factors actius o agents de producció comunitària que, al no ser retribuits ni per cada empresa ni pel mercat global, produeixen, per falta de poder de compra corresponent, gravíssimes crisis de sobreproducció, és a dir, de sub-consum.

Aquests factors comunitaris-gratuïts de producció no han merescut fins ara cap estudi seriós i no estan pràcticament identificats.

Podem dir que són uns factors molt actius heretats -sota forma d'inventisme, empresariat i capitalisme comunitaris- de les generacions mortes a la tasca agradable-vivent del consum, però vives al dinamisme de la producció per mitjà de la cultura acumulada i del progrés científico-tecnològic de cada espai-temps geo-mercantil. Aquests factors comunitaris de producció al ser actualment de domini públic a través de la progressiva educació-instrucció permanent de cada poble, cal retribuir-los comunitàriament. D'aquí sorgeixen -per autoequilibar econòmicament tota real sobreproducció consumptiva- els salaris de solidaritat social. El volum d'aquests salaris és possible de calcular avui dia per simple substracció dels paràmatres estadístics «producció consumptiva global» menys «lliure real consum privat solvent». Si és possible de calcular, també ho és de repartir equitativament entre tota la població segons necessitats vitals i mèrits «professionals i institucionals liberals», segons exigències ecològiques començant per les persones i continuant per la natura, en la plena comunió de la qual només es pot realitzar plenament l'home de ciutat.

Aquest és el llegat comunitari de totes les generacions passades i les generacions actualment vivents en són les hereves, de la mateixa manera que les generacions futures heredaran tot el bo i tot el dolent que els hi deixarem.

L'herència cultural, en cada moment de cada ètnia o inter-ètnia i de l'entera humanitat, és el factor actiu que permet produir cada vegada més i millor amb menys esforç laboral i de repartir, solidàriament i equitativa la sobreproducció avui dia calculable amb exactitud analítico-estadística.

Versió 30 de juny del 1988.