Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
2.1.7. Factors inerts i factors vivents de producció
privada.
Distingir entre factors inerts i factors vivents (actius) de producció
privada. Assenyalar la importància dels diferents factors actius.
La societat utilitària productora es dedica a la producció
de mercaderies, algunes de les quals passaran a ser consumides en la societat
utilitària consumidora. En la realització d'aquesta tasca,
la societat utilitària productora combina en el si de la unitat
de producció, que és l'empresa, diversos elements,
entre els quals s'ha de distingir els factors inerts de producció
i els factors vivents de producció uns i altres, privats.
-
Factors precio-mercantils.
Els factors inerts de producció privada són mercaderies
ja produides -mercaderies-preu-, i poden ser de dues classes:
-
matèries primeres, és a dir, mercaderies-preus que
seran transformades en altres mercaderies i matèries semi-transformades
(mercaderies intermèdies en el procès de producció).
-
béns d'inversió, és a dir, mercaderies-preus
que no seran transformades sinó que són útils, eines,
màquines, instal·lacions... de transformació.
-
Factors salario-mercantils.
Els factors vivents de producció privada o agents de producció
són mercaderies productores de lliure iniciativa i propietat privada
que l'empresa compra a través d'una remuneració salarial.
Distingim quatre classes de mercaderies productores privades:
-
el treball que es retribueix mitjançant el salari
pròpiament dit.
-
el capital invertit, que es retribueix mitjançant els interessos,
els dividends...
-
l'equip i l'esperit d'empresa, que es retribueix amb la part dels
beneficis, contractualment destinats a aquest fi.
-
l'invent utilitari, retribuit amb les regalies o compres
de patent, marca...
El resultat de la conjuminació de tots aquest factors, inerts i
vivents, és la producció de noves mercaderies. Aquesta producció
serà màxima en quantitat i òptima en qualitat si la
conjuminació empresarial és intel·ligent, eficaç
i satisfactòria per a tots els agents implicats; i no ho serà
en la mesura en què aquest agents siguin malpagats, maltractats,
explotats, poc considerats o descoordinats; en la mesura en què
no sentin l'empresa com a seva, en què no siguin retribuïts
integralment i proporcionalment al seu esforç i aportació.
La consideració d'aquests quatre factors vivents de producció
normalment no està reflectida en la majoria de manuals d'eonomia,
que solament en consideren dos: el treball i el capital. Hem vist els quatre
factors vivents de producció en la hipòtesi de la història
de l'utilitarisme. Ara solament volem ser pragmàtics: l'empresa
privada (simbiosi fecunda de capital realment invertit, de treball eficaçment
professionalitzat i d'invents pràctics utilitaris interiors a l'empresa)
és com el motor de la producció, i tal empresa suposa un
empresari desitjós de beneficis; considerem doncs els beneficis
com una remuneració més a pagar per l'empresa a ella mateixa.
Una altra cosa és un procés autogestionari que porti a la
repartició dels benefcisi entre tots els col·laboradors de
cada empresa; en aquest cas, però, no desapareixen els beneficis
(que són repartits) ni l'empresari (que ho són tots els col·laboradors
directes de l'empresa, a més dels inventors contractats, els capitalitzadors
inversors i el propi «equip empresarial»).
Pel que fa als invents exteriors, l'empresa ha de pagar-los sota forma
de patents o marques de fàbrica.
Versió 30 de juny del 1988.
|