2.1.7. Factors inerts i factors vivents de producció privada.

Distingir entre factors inerts i factors vivents (actius) de producció privada. Assenyalar la importància dels diferents factors actius.

La societat utilitària productora es dedica a la producció de mercaderies, algunes de les quals passaran a ser consumides en la societat utilitària consumidora. En la realització d'aquesta tasca, la societat utilitària productora combina en el si de la unitat de producció, que és l'empresa, diversos elements, entre els quals s'ha de distingir els factors inerts de producció i els factors vivents de producció uns i altres, privats.

1. Factors precio-mercantils.

Els factors inerts de producció privada són mercaderies ja produides -mercaderies-preu-, i poden ser de dues classes:
1. matèries primeres, és a dir, mercaderies-preus que seran transformades en altres mercaderies i matèries semi-transformades (mercaderies intermèdies en el procès de producció).
2. béns d'inversió, és a dir, mercaderies-preus que no seran transformades sinó que són útils, eines, màquines, instal·lacions... de transformació.
2. Factors salario-mercantils.

Els factors vivents de producció privada o agents de producció són mercaderies productores de lliure iniciativa i propietat privada que l'empresa compra a través d'una remuneració salarial. Distingim quatre classes de mercaderies productores privades:
1. el treball que es retribueix mitjançant el salari pròpiament dit.
2. el capital invertit, que es retribueix mitjançant els interessos, els dividends...
3. l'equip i l'esperit d'empresa, que es retribueix amb la part dels beneficis, contractualment destinats a aquest fi.
4. l'invent utilitari, retribuit amb les regalies o compres de patent, marca...

El resultat de la conjuminació de tots aquest factors, inerts i vivents, és la producció de noves mercaderies. Aquesta producció serà màxima en quantitat i òptima en qualitat si la conjuminació empresarial és intel·ligent, eficaç i satisfactòria per a tots els agents implicats; i no ho serà en la mesura en què aquest agents siguin malpagats, maltractats, explotats, poc considerats o descoordinats; en la mesura en què no sentin l'empresa com a seva, en què no siguin retribuïts integralment i proporcionalment al seu esforç i aportació.

La consideració d'aquests quatre factors vivents de producció normalment no està reflectida en la majoria de manuals d'eonomia, que solament en consideren dos: el treball i el capital. Hem vist els quatre factors vivents de producció en la hipòtesi de la història de l'utilitarisme. Ara solament volem ser pragmàtics: l'empresa privada (simbiosi fecunda de capital realment invertit, de treball eficaçment professionalitzat i d'invents pràctics utilitaris interiors a l'empresa) és com el motor de la producció, i tal empresa suposa un empresari desitjós de beneficis; considerem doncs els beneficis com una remuneració més a pagar per l'empresa a ella mateixa. Una altra cosa és un procés autogestionari que porti a la repartició dels benefcisi entre tots els col·laboradors de cada empresa; en aquest cas, però, no desapareixen els beneficis (que són repartits) ni l'empresari (que ho són tots els col·laboradors directes de l'empresa, a més dels inventors contractats, els capitalitzadors inversors i el propi «equip empresarial»).

Pel que fa als invents exteriors, l'empresa ha de pagar-los sota forma de patents o marques de fàbrica.

Versió 30 de juny del 1988.