1.6.6. Anti-societat actual dels marginats.

Definir l'"anti-societat actual dels marginats" i la seva composició. Establir els mecanismes per a la seva ràpida desaparició.

Tota societat està formada per col·lectivitats, és a dir, per persones que s'elegeixen entre elles per a una funció utilitària, liberal o transcendent. Anomenarem anti-societat la formada per totes aquelles persones que, per la raó que sigui, no exerceixen, de fet, cap funció productiva ni cap servei liberal i que, essent simples consumidors potencials, no tenen tampoc els mitjans monetaris per a cobrir les més bàsiques necessitats materials ni culturals.

Aquesta anti-societat inclou totes les persones que, com a resultat de tants segles d'imperialismes (interiors i exteriors), estan condemnades a ser "exèrcit de reserva" per a mantenir mà d'obra miserable, o que, per constitució física o psíquica, per manca de possibilitats culturals... són marginades de la societat i mantingudes en la misèria de tot ordre, més o menys encoberta pel consumisme actual.

Cap societat geopolítica moderna no és digna d'aquest nom si no sap posar les bases monetàries -sota forma de salaris de solidaritat social vitals- i les bases culturals -amb gratuïtat dels serveis liberals- per a suprimir aquesta anti-societat marginada.

Aquestes bases monetàries i culturals permetran la incorporació a la societat utilitària o a la societat liberal dels avui marginats, o si, pel motiu que sigui, aquests no assumeixen cap funció productiva ni liberal, esdevindran almenys alliberats, o sigui, amb un estat d'esperit suficientment lliure de la vitalment necessària matèria utilitària i cultural mínima per a una certa auto-reflexió interna personalitzant i personalitzadora. Transformar els marginats en alliberats no és solament una restitució històrica sinó una necessitat del mateix sistema productiu. Aquests alliberats que no poden o no volen produir (béns utilitaris o béns liberals) viuran dels excedents de producció de consum que algú ha de consumir ni que no treballi.

Per a consumir sense produir cal únicament diner comunitari per als simples consumidors.

Sense diner comunitari, distribuït equitativament a tota la població, inclosa la que no produeix pel motiu que sigui, la roda producció-consum avui no pot funcionar. Les empreses no poden vendre llurs produccions i els marginats sense diners viuen en la misèria enmig de l'abundància malmesa. La petita delinqüència és, en aquest cas, impossible de resoldre policíacament: la contradicció és massa forta i massa vital per a ser reprimida. Abans que qualsevol altra cosa és menjar, tenir casa i vestit, viure amb uns mínims utilitaris i culturals propis de cada societat. Quan no hi ha redistribució solidària, és comprensible que qui pateix escassetat cerqui de participar com pot en l'abundància productiva que es malmet absurdament.

Es tracta de que la "via repressió" per a mantenir "l'ordre públic" sigui substituïda per la "via reinserció social" amb mitjans suficients per a fer-la possible.

Versió 30 de maig del 1988.