Cent Passes d’una Via d’Humanitat de Lluís Maria Xirinacs. 6. La comunitat és lliure - II.

Penedès Econòmic. Octubre del 2023. Pàgina 18.

Cent Passes d’una Via d’Humanitat de Lluís Maria Xirinacs. 6. La comunitat és lliure - II.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

65. Quan l’ànima comunitària emergeix apareix una forta síntesi de pulsions socialitzants. «Tenien un sol cor i una sola ànima». S’han entregat els uns als altres sense condicions. Confien, es fien entre ells. Creuen els uns en els altres. Prenen les decisions per unanimitat, perquè són unànimes. Hi ha carisma perquè es viu a prop de l’Esperit conjunt i de la seva animadora, sàvia, amorosa i poderosa influència {METAPSÍQUICA}.

66. I floreix en l’exuberant creativitat d’un teixit social, la societat civil, artísticament desplegable: actes, projectes, celebracions, aplecs, associacions, escoles i, en el seu cas, moviments, gremis, sindicats, escoles, agrupaments, clubs, col·legis professionals, partits polítics, etc., ací, tots vistos, no com estructures jurídiques, ans com persones vivents inspirades, fondament unides entre elles i competitives en superfície com les fulles d’una alzina {ART}.

67. Quan la societat madura, quan s’ha fet rica i complexa, com una gran orquestra, pot triar representants per comandar-la en els seus aspectes més generals. Ells, els especialistes en la generalitat, que siguin dotats de nobles facultats creatives, imaginatives, dissenyadores d’utopies {SENTIT}.

68. La sobirania de cada comunitat radica en l’última llibertat inventiva de l’Esperit transcendent, que suggereix innovacions originals, insospitades, al·lucinants a alguns elements de la comunitat més lliures i transcendents, proclamadors d’utopies dures, els profetes, sovint tinguts per bojos perillosos, que el poble, no massificat, sap triar encertadament i apreciar fora de tota mida {MÍTICA}.

69. La sobirania de cada comunitat s’expressa en un parlament vivent. Els seus components són elegits, o revocats en tot moment per consens, per les comunitats d’ordre immediat inferior (o, en el primer grau, pels individus), segons costum o llei electoral que cadascuna d’elles tria. Els representants, en sintonia amb l’opinió i decisions públiques dissenyen i discuteixen utopies toves, viables, les proposen en forma de lleis mínimes objectives, les aproven, les revisen i les promulguen oficialment. Totes les eleccions són fetes exclusivament amb diners comunitaris i amb igualtat d’oportunitats {ESTÈTICA}.

Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.