Cent Passes d’una Via d’Humanitat de Lluís Maria Xirinacs. 6. La comunitat és lliure - I.

Penedès Econòmic. Setembre del 2023. Pàgina 18.

Cent Passes d’una Via d’Humanitat de Lluís Maria Xirinacs. 6. La comunitat és lliure - I.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

60. Hi ha la tendència a veure l'individu humà com un ser vivent i la comunitat humana com una estructura. Una comunitat humana és un ser vivent, un subjecte estructurat, d'un ordre nou. Si neix merament com un muntatge mecànic, haurà nascut mort. Cal que la comunitat neixi engrescada, enjogassada, festiva, il·lusionada –«va, fem-la?»–, decidida, participada per tots els convocants adults. Si perd aquest esperit inicial està perduda com una fulla que pot ser encara verda i ja tenir sec el peduncle {PRÀCTICA}.

61. La comunitat ha de fruir de salut bàsica, de serenitat, de felicitat i d'energia interior. Altrament, millor que es desfaci. La sensació de seguretat li ve de la seva pròpia força vital, no (excepte al principi) de proteccionismes i tuteles. Ella porta la seva iniciativa sense ni adonar-se’n i no es ven per un plat de llenties. Defén les seves llibertats, els seus interessos, els seus desigs. Allò col·lectiu amb finalitats generals que neix espontani, per petit que sigui –una petita llar domèstica– és una nació {SENTIMENT}.

62. Aquesta energia interior no li ve d'ésser una comunitat superior a les altres, li ve de la font comuna d'energia regalada que raja de la fraternitat general, de l'actitud ecumènica que s'oposa radicalment a tot racisme i tota xenofòbia {MÍSTICA}.

63. I es realitza en el cor de la comunitat: el Comú, l'assemblea, la unió vivent i contradictòria de tots els participants, la participació directa i lliure de tots ells, la intimitat original de la comunitat. Allà es pren cura de l'educació i maduració dels infants individuals o col·lectius troncals inferiors. Allà es rep tota la informació necessària, es forma l'opinió i es prenen les decisions públiques adients, i es realitzen sempre per consens {PSÍQUICA}.

64. Fins ara la saludable infància comunitària. Ara assolim l'adolescència: la voluntat explícita de constituir subjecte social, lliure, autònom, independent, indeterminable des de fora d'ell mateix, autodeterminable, sorprenent, imprevisible, singular, irrepetible. En el seu propi centre no és controlable. És un autèntic enigma {SUBJECTE}.

Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.