Cent Passes d’una Via d’Humanitat de Lluís Maria Xirinacs. 5. La Comunitat Humana Troncal - II.

Penedès Econòmic. Juny del 2023. Pàgina 10.

Cent Passes d’una Via d’Humanitat de Lluís Maria Xirinacs. 5. La Comunitat Humana Troncal - II.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

52. Si el 1r. tipus de comunitat troncal és la llar domèstica, el 2n. és el grup de veïnatge, pactat per comunitats primeres de convivència en règim federal d’igualtat. Antigament, horda, clan i, en la nostra tradició, barri rural o urbà, si les comunitats són sedentàries. Avui, per raó d’interessos barroers socioeconòmics, el barri està rebregat amb exilis i al·luvions constants d’emigrants. Països sencers nous s’han format així. També avui, convivències i veïnatges són malmesos des d’instàncies oficials o econòmiques superiors. Cal protegir-se’n. Si fugim endavant o ens enfilem més amunt sense resoldre bé aquest nivell ens enganyem i enganyem. En la seva defensa sovint sorgeixen les associacions de veïns, tant o més importants que els sindicats, però no tan protegides jurídicament.

53. El 3r. tipus de comunitat troncal, pactat per comunitats segones de veïnatge en règim federal d’igualtat, reunides en Ajuntament, és el grup municipal sobretot en defensa de la producció de tots els seus components. Antigament defensaven llur agricultura o llur ramaderia, avui, principalment la indústria i els serveis. Les tribus nòmades, les primeres ciutats sumèries, les polis gregues, els municipis medievals eren petits microcosmos autònoms, que omplien tota la vida de la majoria dels seus components. En els temps moderns i contemporanis no han cessat d’existir els moviments municipalistes per a la defensa dels municipis davant del centralisme absorbent dels Estats jacobins actuals. Els grans barris de les metròpolis actuals són antics municipis fagocitats, que caldria recuperar.

54. El 4t. tipus de comunitat troncal, pactat per comunitats terceres municipals en règim federal d’igualtat, reunides en Consell Comarcal, és l’agrupació de municipis en vista al mercat, per la defensa del propi comerç interior comarcal i de tot allò que se’n deriva. Antigament el radi geogràfic comarcal a l’entorn d’un mercat central tenia de distància un dia de camí a peu per anar-hi sortint a trenc d’alba i tornar a casa en fer-se fosc. Des de l’era industrial les metròpolis superpoblades, que cal regenerar, són un gros mercat de béns i serveis, de treball, de capital, etc.

Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.