Cent Passes d’una Via d’Humanitat de Lluís Maria Xirinacs. 5. La Comunitat Humana Troncal - I.
Penedès Econòmic. Maig del 2023. Pàgina 18.
Cent Passes d’una Via d’Humanitat de Lluís Maria Xirinacs. 5. La Comunitat Humana Troncal - I.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
A la segona meitat de les «Cent Passes d’una Via d’Humanitat», Xirinacs ens presenta la forma d’organització i de convivència òptima de la comunitat troncal. Veiem-les:
50. Amb les seves capacitats pròpies originals, la humanitat sorprenentment s’ha multiplicat més enllà dels límits característics de les altres espècies vivents. I ha generat una gran complexitat organitzativa interna. Podem detectar, amb diferents noms històrics, un poderós tronc central d’avanç i de cessió, sempre condicionada, de sobirania de baix a dalt, on el a dalt no és supremacia ans dependència de l’a baix: el castell humà de les comunitats bàsiques.
Una comunitat troncal és general, genuïna, generativa, no és especialitzada, ni muntada, ni mecànica. Pretén fer front a les dimensions principals de la vida dels humans amb creixent radi d’influència a mesura que es puja al castell o a l’arbre, fins a arribar a la humanitat sencera. Cadascuna, un cop madura, esdevé una nova entitat diferent a la de les anteriors, és sobirana en el seu àmbit i mereix un respecte i una atenció prioritaris, respecte d’altres realitats socials. En cada nivell o subnivell es dóna un tipus propi de comunitat troncal, imprescindible per bastir els nivells i subnivells següents, quan ho vulgui la voluntat lliure dels nivells immediats inferiors. Altrament cauen. D’aquest tronc ferm, es desenvolupa un ufanós brancam de comunitats humanes especials o sectorials. Mereixen tota autonomia, tot respecte i tota atenció, però sempre supeditades a les bàsiques en allò que els afecti.
51. El 1r. tipus de comunitat troncal és el grup de convivència entre individus, pactat pels seus membres en règim d’igualtat: pis d’amics, llar domèstica, família clàssica, parella (fins i tot amb un pis per a cada component). També es pot considerar comunitat 1a el solter que viu sol però té l’actitud d’obertura i participació. Hi cap una gran varietat de formes del comú: ajuda mútua, amistat, amor, afecte, tracte sexual, convivència, economia parcialment o totalment compartida, procreació, assistència als fills, educació, atenció als parents, etcètera. Si fujo endavant sense resoldre aquest nivell m’enganyo i enganyo.
Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.