Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs. 1. L’humà és lliure.

Penedès Econòmic. Gener del 2023. Pàgina 22.

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs. 1. L’humà és lliure.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

10. Miro de conservar o recuperar l’esperit juganer i inquiet de la meva infància. Aquell joc pel joc que brollava de les meves entranyes i que interessava tot el meu cos i captivava tot el meu esperit.

11. M’he de trobar bé amb mi mateix. Protegeixo la meva serenitat, felicitat i energia interiors. Vull sentir-me enèrgic amb la seguretat que dóna la fortalesa, no la protecció. Acceptaré l’acabament de les meves forces, però no vull dilapidar la meva energia interior. Cerco la felicitat que dóna tota creació lliure. La meva llum és la meva intuïció.

12. Sabré seguir els dictats de l’apassionada i apassionant veu i força interior. Sabré fondre’m en aquest mar de terrible felicitat sense por.

13. Aquesta energia interior, fins i tot autocontradictòria, espero que fruiti, sense cap lligam esclavitzador, en desigs tendres i forts, en pensaments clars i profunds, en decisions fermes i flexibles, en accions elegants i eficaces, en sensacions fines i embriagadores, en amistats i enamoraments dolços i embogidors, com escau a una intimitat carregada de sensibilitat.

14. Arribat a la maduresa, sóc lliure, autònom, independent, emancipat, indeterminable des de fora i en el meu propi centre jo no sóc res de determinat. Sóc un autèntic enigma, fins i tot per a mi mateix.

15. Darrere meu tinc la cel·la del vi, el lloc de la confiança, la meva ànima, el lloc de la serenitat i de la llibertat radical de la que cap presó em pot privar, lluny del soroll mundà, soc a prop de l’Esperit.

16. Vull fer de la meva vida una obra d’art meravellosa. Deixar-me curar, curar-me i curar. Deixar-me educar, educar-me i educar. Deixar-me guiar, guiar-me i guiar.

17. La meva ment intel·ligent sap llegir entre línies la inacabable diversitat de la realitat vivent. Deixo pas al meu geni adormit. El descobreixo, el desvetllo i el realitzo, per difícil que em resulti de fer.

18. En l’íntim de la meva ment em permetré de casar intel·ligentment tot amb tot. Més enllà de lligams d’herència, educació, llengua, nació i cultura... tot resseguint amb discerniment les vies al·lucinants de l’esperit transcendent i sublim.

19. Em permetré d’usar tota la potència de la meva fantasia, imaginació i creativitat intel·lectual al servei somniador de la bella Gràcia.

Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.