Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs. 0. La realitat concreta humana.

Penedès Econòmic. Desembre del 2022. Pàgina 22.

Les cent passes d’una via d’humanitat de Lluís Maria Xirinacs. 0. La realitat concreta humana.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

0. La realitat concreta humana.

Comencem fent les deu primeres passes amb La realitat concreta humana:

00. A l’inici, m’arranjo el vestit, reviso la posició del meu cos i la respiració. Procuro fer silenci físic i assereno l’ànim. Recito algun verset dels que segueixen, em concentro en aquella passa. Medito. Contemplo. I brolla un suggeriment d’acció.

01. Secretament a l’origen de tot –el Pare–, expressament al capdamunt de tot –la Paraula–, i fonamentalment a la base de tot –l’Esperit–, ens trobem amb una Realitat que transcendeix, estima, sap, pot i ho anima tot.

02. Esclata la naturalesa sencera: juganera, eficaç, valuosa i misteriosa. Instint, evidències, intuïcions ho testimonien.

03. La comunió íntima, l’economia tècnica, l’ecologia ètica i l’ecumene mística s’expandeixen ufanes com les quatre grans branques de l’arbre general concret de la naturalesa: matèria –mater, mare– de tot vivent.

04. Cal que tot: jugui comunitàriament, funcioni econòmicament, sigui respectat ecològicament, ens envaeixi ecumènicament.

05. Totes i cadascuna de les realitats naturals, per humils que siguin, tenen dret a fruir i ser felices, tenen el deure d’esdevenir útils i servir d’instruments, són d’un valor incalculable i arrelen en una profunditat inabastable.

06. La persona humana, tant si és individual –l’humà– com col·lectiva –comunitats humanes, humanitat–, no és la primera realitat natural, ni la millor, ni la més evolucionada, ni el germà gran de la resta de realitats naturals. Realitat peculiar i genuïna entre moltes altres. Important per a ella mateixa, gelosa de la seva identitat i genuïnitat. Particularment compromesa amb ella mateixa i amb tota la naturalesa que l’amara i la transcendeix.

07. Acceptem el compromís general com a lliure i responsable, competitiu i pacificador. Les mateixes condicions afecten a les relacions entre humans.

08. Les condicions acceptades són oposades dos a dos, ineludibles i és tot un art conjugar les quatre. Cada persona humana és lliure i responsable, competitiva i pacificadora.

09. Llibertat vol dir creativitat, no disbauxa. Lluita vol dir exigència, no guerra. Responsabilitat vol dir compromís, no tirania. Pacificació vol dir harmonia, no passivitat. Ho continuarem desplegant pròximament.

Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.