|
Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Lluís Maria Xirinacs i Damians (1932-2007).
Resum biogràfic.
- Neix a Barcelona
el 6 d'agost de 1932, en el seno de una familia acomodada.
- Durant l'adolescència: intensa
vida espiritual i comunitària a Sant Felip Neri de Gràcia.
- Cursa diverses carreres: Magisteri
a l'Escola Normal d'Iratxe (Nafarroa) i a Saragossa;
- Va ser ordenat capellà amb 22
anys a les cases d’estudis d’Iratxe i Albelda d’Iregua
(Rioja) dins les Escoles Pies. Va combatre la vinculació
Església-Estat amb una llarga vaga de fam.
- Intensa vida pedagògica, pastoral
i social. Seguidor i impulsor de les doctrines de Gandhi sobre la
no violència.
- 1963. Es produeixen els seus primers
enfrontaments amb el poder com a conseqüència de la
seva progressiva consciència cívica.
- 1966. Als 34 anys va denunciar les
relacions Església-Estat amb una vaga de fam. i va rebutjar
els diners que l'Estat donava als sacerdots. Per aquesta causa,
el bisbe l'expulsa definitivament de la diòcesi de Solsona.
 1971. Es constitueix l'Assemblea de Catalunya. Participa en el seu
procés de gestació i la defensa fins al final.
El primer punt de l'Assemblea de Catalunya: Consecució de
l'amnistia general per als presos i exiliats polítics.- La seva lluita per la llibertat és
incansable: empresonaments, vagues de fam...
- El 24 de desembre de 1975, abans de
les 12 del migdia es planta davant de la presó Model amb
el compromís de no moure-se'n fins que els presos polítics
surtin definitivament alliberats. S'hi estarà més
d'un any i mig.
- Senador per Barcelona en la primera
Legislatura espanyola, Els anys 1975, 76 i 77 és proposat
per a Premi Nobel de la Pau.
- Estudis de Biologia, Economia, Física,
Sociologia. Doctor en Filosofia.
 El 1980, Xirinacs va abandonar la política
activa i es va dedicar a estudiar un nou model econòmic i
polític en el si del Centre
d'Estudis Joan Bardina, juntament amb l'Agustí Chalaux.
Posteriorment, va participar en altres organismes d'innovació
social, com la Fundació Tercera Via i l'Escola Randa.- Des de 1987
impulsa la Fundació RANDA, on imparteix cursos sobre el seu
model filosòfic GLOBÀLIUM. Una visió global de la
realitat.
- Deixa el sacerdoci el 1992.
- Fidel amb el seu compromís històric
per l'alliberament personal i col·lectiu, a principis
del 2000 es planta dotze hores diàries a la Plaça
de Sant Jaume de Barcelona convocant
l'Assemblea dels Països Catalans. Ho deixa per motius de salut.
- L'11 de setembre de 2002 participa
en l'acte del Fossar de les Moreres com a
commemoració del 25è. Aniversari de l'Assemblea de
Catalunya. És processat
judicialment pel seu discurs.
- L'octubre de 2005 és detingut
i empresonat durant dos dies.
- Autor de nombrosos articles i columnes
a diaris (la major part vetats en aquests darrers anys), pròlegs,
conferències i cursos. De la seva extensa bibliografia encara
en resta molta per publicar. Alguns dels seus llibres són:
Plantem-nos!, El terror, la pau i el
sagrat, Amnistia-77...Molts s'han exhaurit i esperem poder-los reeditar,
entre ells:
Vaga de fam per Catalunya, Diaris de presó (I i II), La traïció
dels líders, Subjecte...
- El
dia 6 d'agost de 2007 se'n va "de vacances" i el dia 10
el troben a la muntanya
amb el cos sense vida.
El seu ACTE DE SOBIRANIA ha commocionat el país. Critica
durament els polítics
«massificadors». Deixa de ser esclau i es lliura a la
transcendència. Les seves darreres paraules al poble són:
«JO SÓC EN VOSALTRES, AMICS!».
- Se li va retre homenatge arreu dels
Països Catalans i molts ajuntaments han acordat posar el seu
nom a un carrer, plaça o avinguda de la localitat.
- Recomanem la lectura dels seus darrers
escrits recollits en el DIETARI FINAL.
- La Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs continua impulsant
els seus inspiradíssims projectes.
|
