1.
Mercat clar
2. Estat i mercat
3. Mercat lliure
4. Societat transparent
5. Autoritat
6. Estratègia de consecució
1.
Mercat clar
1. Autoritat plena en una àrea unimonetària.
2. Socialització de la xarxa teleinformàtica (telemàtica).
3. Control justicial de la xarxa telemàtica: secret d'empresa,
de contractació, de privacitat, només accés
del jutge com a prova per a judici, transparència i accessibilitat
de l'àrea pública.
4. Supressió de la moneda multicirculant a l'interior i
a l'estranger.
5. Implantació de la moneda electrònica clara (científica
per unicirculant): factura (responsable segons ètica) i
xec (en un sol document telemàtic).
6. Desaparició de l'agiotatge o especulació negativa
i de la fuga de capitals.
7. Equilibri de la balança interior (fórmula): ni
inflació ni deflació per no moviment de diners en
el buit.
8. Hisenda comunitària. Invenció i exvenció
de diner comunitari.
9. Socialització de la invenció i exvenció
de diner comunitari.
10. Equilibri de la balança exterior (fórmula):
no imperialisme colonialista, no deute exterior; relació
amb el Tercer Món.
11. Aranzels socialitzats.
2.
Estat i mercat
12. L'Estat no acumula patrimoni, privatitza
el bé comú. No sector públic utilitari.
13. Els excedents per falta de poder adquisitiu demanen invenció
de diner comunitari concedible a clients de mercat interior o
exterior:
a) a fons perdut, quant a diner comunitari de cosum;
b) a retornar, quant a diner comunitari d'inversió.
14. Repartiment estratègic del diner comunitari inventat:
a) crèdits inversius a retornar.
b) finances consumptives a fons perdut.
15. Crèdits inversius comunitaris ("versus" préstecs
bancaris) a les empreses utilitàries, tot evitant la perdua
de les inversions desitjades, per jocs deslleials.
16. Tot monopoli estatal -si és vist com a imprescindible-
serà forçosament gratuït.
17. Municipalització progressiva de la terra.
18. Impost sobre la terra, a extingir, a favor del municipi per
a la compra de terrenys.
19. Impost sobre cada canvi elemental, a extingir, per a solidaritat.
3.
Mercat lliure
20. Ni empreses, ni treballadors paguen
la Seguretat Social.
21. Mercat, empresa i iniciativa lliures, Comiat lliure. Salari
d'atur a tot aturat a la recerca de treball.
22. Salaris mínims pactats entre patronal i sindicats.
23. Preus mínims fixats pels gremis (antidumping).
24. Publicitat per gremis, informativa, no obsessiva.
25. Vagues només per empresa.
26. Bancs, només per a la producció utilitària,
no per fer consum ni per a societat humanista (dita també
"societat liberal").
4.
Societat transparent
27. Separació rigorosa entre societat
utilitària i societat humanista. Separació rigorosa
entre mercat de producció i de consum.
28. Repartiment de les finances (vegeu 13 b) a salaris socials
en proporció pactada (punts) i solidària.
29. Salari vital i de seguretat social. Pacte de solidaritat antimisèria.
30. Salari d'atur, superior al salari vital.
31. Salaris comunitaris territorials a barris, municipis, comarques,
regions, nacions...
32. Salaris socials humanistes: professionals, centres, societats,
gremis, sindicats, partits, esglésies, associacions...
33. Salaris institucionals i dels seus components: Estat (legislatiu,
executiu) i Justícia.
34. Les Caixes d'Estalvi: només diners humanistes i per
al consum. Registres i assistència social.
35. No regals ni donacions. (Excepcions "sub judice")
contra suborns, jocs d'atzar...
36. Les professions humanistes no poden fer vaga.
37. No diner privat per a eleccions. El professional utilitari
abandonarà el seu estatut si vol fer política.
38. Un cap de compres únic i responsable en cada entitat
humanística.
39. Els representants gremials i sindicals abandonaran provisionalment
l'estatut utilitari i entraran en l'estatut humanista.
5.
Autoritat
40. Responsabilitat i descentralització
màxima possible a tots els nivells. Principi de subsidiarietat.
41. A tots els nivells hi ha, independents entre ells, el legislatiu,
el govern executiu i la justícia.
42. Eleccions al legislatiu, segons principi de proporcionalitat.
Pagades per la societat conjunta. Continència legislativa.
43. Justícia gratuïta, abundant, ràpida, especialitzada,
generadora de dret costumer abundant. Pressupost propi. En judici,
proves extretes de la telemàtica. Sentència objectiva
i subjectiva. Tots els càrrecs públics a judici,
després de llur exercici. Eleccions dins dels propis Col·legis.
44. Policia justicial diferent de la governativa.
45. Sistema penitenciari educatiu. Pocs casos, poc greus.
46. Elecció separada i directa de l'executiu (persones
que no pertanyen a cap partit o l'han deixat) que governa només
les coses i que dialoga amb les persones.
47. Entrenament (escola) de comandament executiu. Aquest consta
de:
47.1. President: honor, representació "monàrquica",
dialogant, dret a la dictadura constitucional per sis mesos sense
possible repetició ni reelecció. Període
normal: quatre anys. Responsabilitat estratègica.
47.2. Cap de govern i primer ministre: responsabilitat tàctica.
47.3. Afers exteriors.
47.4. Afers interiors.
47.5. Economia.
47.6. Secretari d'economia exterior (vegeu 10).
47.7. Secretari d'economia interior (vegeu 7).
La dimissió, la mort o l'extinció del mandat fa
pujar els inferiors en l'escala. Els càrrecs vacants inferiors
són sotmesos a elecció directa (vegeu 46).
48. Militars (no militarisme) sotmesos directament al President.
Voluntariat. Alternativa penitenciària. Arma i uniforme
només en territori castrense mínim i estratègic
(no "força d'ocupació") només per
a la defensa exterior. Pena de mort només al responsable
de moviment de tropes no autoritzat.
49. Les matèries dels altres ministeris tradicionals totalment
descentralitzades: competència de les comunitats territorials.
50. Eleccions convocades de baix a dalt: barri, municipi, comarca,
regió, nació... Dret a no formar-ne part (no federació)
o a secessió. Cada nivell territorial cal que sigui un
pacte entre iguals.
6.
Estratègia de consecució
51. Formació de revolucionaris professionals.
52. Formació de l'aspecte subjectiu (revolució):
la persona individual, l'equip, l'amistat, el compromís,
la xarxa.
53. Formació de l'aspecte objectiu (professionalitat):
l'estudi, l'experimentació (tot i que sigui limitada).
Un nou enciclopedisme. El que proposem no és utopia: històricament,
ha estat experimentat a Sumer en els mil·lenaris V-IV-III
fins als -2.500.
54. La consecució del comandament en vista a la destrucció
del poder: força de la base com a font d'autoritat. El
punt d'arrencada.
55. Fase i dimensió de cooperació transitòria
amb el poder establert: diàleg arquia-anarquia. Participació
en processos electorals. Possible traïció dels guanyadors...
56. Fase de no cooperació, no col·laboració.
Vagues parcials i generals. Objecció de consciència.
57. Desobediència cívica (àdhuc a l'interior
de l'exèrcit): faltar a les lleis o disposicions inacceptables
i acceptar-ne les conseqüències punitives.
58. Creativitat de solucions pràctiques alternatives per
la via directa al marge del sistema establert. Integració
de les diferents alternatives existents.
59. Expandiment mitjançant les organitzacions territorials:
barri, municipi...
60. Expandiment mitjançant penetració en els diferents
sectors socials: cultura, oci, finances, producció, sacralitat,
milícia, educació, comunicacions, etc. Fins a assolir
l'autoritat plena en una àrea unimonetària (vegeu
1).
________________________________________
Nota: Aquestes idees tenen el seu origen en troballes i conjectures
prehistòriques del Paleolític i del Neolític,
intuïdes per Plató al llarg dels seus viatges, el
qual feu també experiments pràctics a Siracusa,
històricament bastant ben documentats, malgrat llegendes
confusionàries i infundades. Tot plegat fou transmès fins
a principis d'aquest segle, per una tradició oral, segurament
d'origen platònic esotèric, recollida i segrestada
pel banquer Horace Finaly, president de la Banca de París i dels
Països Baixos i elaborada i modernitzada pacientment, al
llarg de tota la seva vida, per Agustí Chalaux de Subirà.
L'estratègia de consecució i el compendi són
d'en Lluís Maria Xirinacs.
