Al servei d'aquest poble.

Avui. Dimarts, 16 de gener del 1979. Pàgina 6.

Violència podrida.

La situació de violència a l'Estat espanyol ha arribat a una situació extraordinàriament tensa i confusa. El pobre ciutadà veu els fets, profusament explicats en els mitjans d'informació; n'ignora les causes; no té a la mà les solucions; esdevé víctima de la por, i un home aterroritzat gira el seu vot cap a les formacions polítiques de llei i ordre.

Penso que és útil al ciutadà distingir els diferents elements en joc en aquest desgavell tràgic que patim.

1. Existeix un sistema establert, hereu en bona part de l'anterior, que reprimeix i, per tant, fa violència intensa per via «fàctica», econòmica, cultural, publicitària, política, ideològica, social, jurídica, etc. Sovint es tracta de grans violències invisibles o de gran quantitat de petites violències visibles. Sembla una violència honrada.
2. El marginat i l'oprimit reaccionen a la defensiva amb agitació, manifestacions, denúncies, vagues, delictes, intrigues polítiques, sabotatges, guerrilla. Les raons de la violència del sistema sempre surten a la publicitat. Les raons de la violència dels oprimits són tergiversades o silenciades. El sistema parla de violència delictiva o terrorista.
3. El sistema reacciona entrenant la seva força pública en la lluita antiavalots i antiguerrilla. És la violència reactiva considerada legal que fa avançar l'espiral de la violència.
4. El sistema assumeix clandestinament l'estil guerriller de l'oposició per espantar i reprimir. Especialment en situacions pre-revolucionàries o davant d'unes eleccions. I s'aproven lleis antiterroristes que limiten els drets humans de tota la població. Violència desestabilitzadora és el bell nom públic que se li posa. Amb ella es reforça l'acció del primer apartat.
5. S'arriba així a una situació de podriment de la violència. Apareixen grups falsos. Es produeixen infiltracions en grups autèntics de defensa dels oprimits. El país perilla. Les forces d'ordre es desorienten i poden perdre el cap.
6. No hi ha més sortida que la clarificació de les accions subversives i il·legals i l'aplicació de mesures polítiques que donin resposta al conflicte.

Lluís M. Xirinacs.