Al servei d'aquest poble.
Avui. Dijous, 11 de gener del 1979. Pàgina 5.
Sant Fost de Campsentelles.
Diumenge passat vaig ser a Sant Fost, poble situat entre Mollet, Reixac, Tiana i Martorelles. Em cridaven l'associació de veïns de Sant Fost de Baix i els independents que treballen conjuntament. Els preocupava el tema de la democràcia a nivell municipal. És un aspecte poc conegut i poc explicat de la democràcia en el nostre país. L'eufòria democràtica en l'àmbit a la sortida del franquisme s'ha dedicat sobretot als aspectes més generals: amnistia, eleccions, partits, sindicats, autonomies. Però poquetes coses se saben de les responsabilitats democràtiques dels ciutadans, siguin militants de partits o no ho siguin, respecte al seu municipi. I tanmateix els municipis són plens de problemes.
El públic seguí amb molt d'interès les explicacions sobre autonomia municipal, organitzacions populars, llei d'eleccions municipals, lluita contra la contaminació, contra l'especulació, contra el desordre urbanístic, etc. El col·loqui fou intens i exigent.
A Sant Fost, com en molts altres pobles de mitjana o petita població, abunden els independents preocupats per les coses públiques i els partits no tenen la importància que tenen al nivell general. Aquests independents han decidit presentar una candidatura pròpia a les vinents eleccions municipals. La llei permet la presentació d'una agrupació d'electors com a candidats independents.
En altres llocs, com Sant Celoni, s'intenta una coalició entre els partits populars i els independents, però algun partit important no acceptà les condicions i també s'optà finalment per la formació d'una candidatura d'independents al costat dels partits.
Si la presència d'independents és protegida en les legislacions democràtiques i és convenient en les Corts generals i en els Parlaments autonòmics, encara té molt més sentit al nivell municipal, on els grans partits poden ser mal representats.
A més, la presència d'independents en municipis no gaire poblats pot evitar la divisió del poble en bàndols antagònics que acabarien ofegant la vida municipal i reduint-la a zero.
Lluís M. Xirinacs.
