Al servei d'aquest poble.
Avui. Diumenge, 26 de novembre del 1978. Pàgina 6.
Premsa sense serenitat.
Estic absorbit en el centre d'un gran xuclador polític. Les aigües polítiques s'han posat a girar vertiginosament a l'entorn d'un punt: el terrorisme, i em volen engolir. A propòsit de les meves declaracions sobre l'atemptat contra el jutge Mateu Cànoves que li ocasionà la mort, una colla de diaris s'han llançat contra mi. El «Diario de Barcelona», «El País», «El Noticiero Universal» i «El Periódico» alcen la veu contra mi. «Mundo Diario» comprèn la hipòcrita jugada i es riu una mica d'ells.
Qui millor que un no violent per a jutjar la violència? Jo no he col·laborat en l'atemptat. Jo no m'alegro de l'atemptat. Jo no recomano ni enlairo l'atemptat. Però l'atemptat és aquí i l'estudio per treure'n lliçons, per descobrir-ne les causes, per evitar atemptats futurs. Aquesta serenitat és absent dels qui m'ataquen. Francament no esperava això de la proverbial equanimitat d'«El País», que ha emprat un to de burla grandiloqüent que li fa més mal que bé.
L'ETA, tothom ho sap, està en guerra amb el sistema, després d'una treva que concedí en les eleccions amb l'esperança d'un canvi polític. Segons el seu criteri, no es produí el canvi esperat. Està, doncs, en guerra i mata.
El senyor Mateu Cànovas participà en un sistema que allargà tres anys de guerra amb quaranta anys de victòria, durant els quals calgué una repressió semblant a la de la guerra. Es natural que apliqués una gran violència.
El senyor Truman estava en guerra amb el Japó i descarregà dues bombes atòmiques sobre objectius indiscriminats densament poblats.
Els nazis estaven en guerra i aplicaven la violència en uns camps d'extermini.
¿Es apologia del terrorisme comparar els milions de morts en els camps de concentració, els quaranta mil morts i quaranta mil ferits de Nagasaki, els vuitanta mil morts i cent trenta mil ferits d'Hiroshima, els milers d'anys de presó amb totes les seves conseqüències, àdhuc mortals, dictades en els sumaris del TOP des del 1963 fins al 1977 –2.382 sumaris enviats el 1974, 4.317 el 1975, 4.927 el 1976, més de cent cinquanta anys de presó només als encausats en e! Procés 1.001– i les morts ocasionades per l'ETA?
L'ETA no volia l'amnistia, jo sí. Jo no mato. L'ETA si.
La dictadura mental regnant impedeix parlar de coses tan clares com aquesta.
Lluís M. Xirinacs.
