Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimecres, 4 d’octubre del 1978. Pàgina 5.
Galdosa llibertat d'expressió.
Fidel Carazo és un símbol extrem de la dreta del Senat, d'aquesta dreta que ja havia avisat que inundaria la Constitució d'esmenes i que així ho ha fet. Els partits del consens callen. No fan gairebé esmenes. No responen a les dels altres o ho fan amb dues paraules comptades. Si no hi hagués les nostres esmenes esquerranes, l'ambient senatorial es faria irrespirable, la premsa hauria transmès a l'opinió pública una línia dretana al cent per cent i la dreta hauria atacat el centre amb raó que era injust de no fer-ne mai cas. Així les nostres esmenes combatudes –des del consens– amb duresa, si no han aconseguit altra cosa, han aturat eficaçment els peus a la dreta, de natural abassegadora i han neutralitzat un ambient que prometia esdevenir feixista fins a la saturació.
Si jo volia treure l'esment privilegiat de l'Església Catòlica en la Constitució, ell volia ficar-hi Déu. Ni ell ni jo no hi reeixírem. Ell, a poc a poc, anà perdent la paciència i un dia esclatà. Retirà totes les esmenes de cop. Demanà a tots els senadors que fessin la mateixa cosa. Suggerí que es votés aquell mateix dia «sí» a la Constitució, però afirmà que ell votava «no». I marxà definitivament del ple constitucional del Senat.
Després féu unes declaracions explosives a «El Imparcial». Vegeu-ne un trosset:
«Jo no veig cap altra solució que l'esclafit. Aleshores, d'alguna faisó, quan aqueixes forces armades, que per a mi han adquirit en aquests moments el punt culminant de respecte i nerviositat com mai no l'han tingut, per la paciència i la disciplina que s'han imposat de mantenir-se en les seves casernes, retorçant-se la temptació de llançar els tancs al carrer, algun dia hauran d'aixecar-se sense remei i gairebé com uns somnàmbuls disparar els canons i els tancs i imposar un règim d'autoritat».
¿No és això incitar les forces armades a la rebel·lió? ¿Arriba fins aquí la immunitat parlamentària? No ens podem queixar de la llibertat d'expressió que hi ha al país. El Senat no castiga Fidel Carazo.
En canvi, en Jordi Gil és a la presó per haver dit «no» a la Constitució. Cal processar-lo. Cal empresonar-lo. Com «Els Joglars».
Carazo ha dit que la Constitució és una «tomadura de pelo» i que cal llançar els tancs al carrer.
Els del consens callen. Que la dreta troni el que vulgui. Que l'esquerra calli i vagi a la presó.
Lluís M. Xirinacs.