Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimarts, 5 de setembre del 1978. Pàgina 7.
Equilibris polítics.
El senador Josep Subirats, sempre tan fi, ha explicat en l'AVUI de primer de setembre alguns detalls inèdits de la sortida d'Audet i meva de l'Entesa. Tot i que no recordo si li ho vaig expressar, li vaig agrair molt el seu esforç de resoldre el nostre contenciós sense fer trencadissa. És pena que no fos escoltada la seva proposta, plenament acceptable per part nostra.
Després, amb la nostra sortida, aparegué el risc que l'Entesa perdés un dels dos llocs que té a totes les comissions. El portaveu d'UCD, Jiménez Blanco, em suggerí de tornar a l'Entesa, quan ja s'havia passat el tràmit de la signatura de coneixement. Jo li vaig dir que mentre es respectessin les minories, sempre estava disposat a tornar a l'Entesa. Jiménez Blanco, davant meu ho insinuà a en Portabella. Aquest li respongué que no patís, que ja s'havia trobat una altra solució. Vaig pensar que l'Entesa no acceptava el respecte a les minories.
Vaig restar astorat quan em vaig assabentar de la solució. Martí de Riquer, del grup parlamentari Agrupació Independent, passava a l'Entesa per augmentar-ne el nombre. En unes declaracions seves avisava que era a títol provisional, sense cap compromís polític, amb reserva de vot, amb dret a defensar el que volgués. Allò que se'ns negà a nosaltres s'acceptà a en Riquer.
Vull comentar, també, una altra consideració de Subirats. Ell és de l'opinió de no fer cap esmena. Tem que en un Senat més dretà que esquerrà qualsevol moviment del text constitucional del Congrés escorarà el vaixell a la dreta. Però ¿no pensa el senador Subirats que les esmenes de la dreta ningú no les ha pogudes evitar, que han plogut amb abundància i contundència? ¿No creu que un vaixell amb massa pes a la dreta només es pot equilibrar traslladant-se a l'esquerra? ¿No veu que ara els del consens, per no cedir davant la dreta, tenen l'argument que tampoc no cedeixen davant les esmenes d'esquerra? ¿No veu que el consens és majoria, si més no a la comissió, i s'ho està emportant tot? ¿No veu que si els únics esmentats d'esquerra, en Bandrés i jo, haguessin callat, com els del consens callen, només haurien omplert les orelles dels periodistes i, per tant, de l'opinió pública d'arguments dretans? ¿No sembla que tal com va estem aconseguint un ambient públic força equilibrat?
Lluís M. Xirinacs.
