Al servei d'aquest poble.

Avui. Divendres, 1 de setembre del 1978. Pàgina 5.

Participació popular en el poder.

Divendres, dia 25 de juliol, al matí, vaig defensar una esmena meva que parlava, molt moderadament, de la democràcia directa. L'article 23, segons el text del Congrés diu: «Els ciutadans tenen dret a participar en els afers públics, directament o per mitjà de representants, lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal».

El lector imparcial pot observar que el paràgraf és desequilibrat. Explica molt bé la participació indirecta i no explica gens la participació directa. ¿Que potser els fa por, el poble, als diputats?

Els ponents del Congrés devien copiar textualment el text del paràgraf primer de l'article 21 de la Declaració dels drets humans, de l'ONU. I els redactors internacionals d'aquesta declaració, suposo, intentaven dir que qualsevol persona té veu passiva en les eleccions, és a dir, pot ser presentada com a candidat. Però la participació directa no s'esgota amb una candidatura. El poble té mil altres formes d'intervenir en els afers públics. I moltes d'aquestes modalitats són constitucionalitzades, tot seguint la pauta d'altres Constitucions.

Per això en la meva esmena afegia «participar directament o per mitjà de referèndums, assemblees, manifestacions i les altres facultats enumerades en aquesta Constitució». Així qualsevol ciutadà restava informat tant dels camins de participació directa com de la indirecta.

La reacció dels partits fou desorbitada. El PSOE em titllà de feixista i UCD de visigòtic. Per què? Perquè aquests partits només volen la democràcia que passa exclusivament per ells. Prou els vaig reconèixer el protagonisme. No s'acontenten amb el protagonisme. Volen ésser el cap, el cos i la cua. Ho volen tot. Estan famèlics després de quaranta anys de passar gana. Amic Josep Maria Espinàs, tu deies que per ara és un somni la unió del poble en protesta cívica contra els continuats abusos d'autoritat. Veies utòpica la novel·la de Pedrolo Acte de violència. Sí, tens raó, és utòpic. Abans per l'autoritat exagerada d'un. Ara, perquè els partits, que volen ser democràtics, ho impedeixen amb totes llurs forces. Els partits parlamentaris populars també. Han desmuntat o congelat les organitzacions populars que si més no a Catalunya eren unificades en l'Assemblea de Catalunya i ara voten contra la participació directa del poble, contra el referèndum i contra les manifestacions davant de les Corts per por que la dreta manipuli un poble que era ben seu i que han abandonat.

No anem units perquè els nostres líders no ho volen. De poder si que podíem. A l'Assemblea hi érem pràcticament tots. Suficients per a boicotejar la B-30, l'autopista de Mataró, una Constitució adversa i un Estatut estret de pit.

Lluís M. Xirinacs.