Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 5 d'agost del 1978. Pàgina 5.
Encara en marxa per la llibertat.
Fa dos anys que els pobles i barris de Catalunya eren recorreguts per una flamarada d'il·lusions.
Recordo que el dia en què el ministre de governació Fraga Iribarne prohibia la Marxa de la Llibertat, els marxaires em demanaren que escrivís una contrarèplica. Excuseu-me que en citi unes frases: «El búnker pot renunciar a una gran concentració, perquè no té gent per a concentrar. L'oposició no pot renunciar a una gran concentració, perquè és la seva força. Fraga seria àrbitre just, si en prohibir la concentració d'homes que comporta la Marxa de la Llibertat, igualment prohibís la concentració de diners que comporta el hòlding del Banc Espanyol de Crèdit. I això ja sabem que no ho farà».
En el darrer any ha ocorregut un fenomen semblant però no atribuïble a Fraga sinó als nostres amics polítics de centresquerra i esquerra. Es pensaven que si les forces populars desmuntaven Assemblees de Catalunya, aturaven sindicats i associacions de veïns, suprimien accions i manifestacions de masses i, ja no en parlem, condemnaven així genèricament, indiscriminadament el terrorisme, l'indult per als presos socials i l'amnistia per als nous presos polítics, l'enemic, tocat en el més viu del seu cor, ens donaria allò mínim que volem.
Què més volia l'enemic que el nostre desarmament! La nostra única força segura conquerida difícilment en les condicions més adverses és la força del poble. Nosaltres tenim només poble. Ells tenen només diners. ¿Tal volta han desmuntat ells els seus bancs, les seves financeres, els seus circuits de crèdits, d'organització de la seva força militar, els circuits administratius tancats? Sabeu què passa amb Els Joglars? ¿Sabeu què passa amb la seguretat social? ¿Sabeu què passa amb la televisió? I us posaria trenta interrogants més.
¿Per què, si el franquisme no s'ha trencat, trencareu l'Assemblea de Catalunya en comptes d'adequar-la a la nova situació política?
Com deia aleshores, cal tornar a dir:
«Sentint-ho molt, nosaltres no podem acceptar-ho. Ho farem igual però amb més dificultats».
Lluís M. Xirinacs.
