Al servei d'aquest poble.
Avui. Dijous, 3 d'agost del 1978. Pàgina 5.
Fora del consens, no contra el consens.
Ple de l'Entesa dels Catalans per a l'estudi de les esmenes a presentar al projecte de Constitució espanyola. Després d'un llarg debat, m'ha semblat veure clar les següents conclusions.
En el Congrés, amb alts i baixos, UCD, PSOE, PCE, CDC, ERC i no sé si me'n deixo alguns més, han arribat a un pacte de consens sobre la Constitució. És la primera constitució pactada, diuen, des del 1812. Les altres foren Constitucions de classe. És, per tant, de tots, no d'un partit o d'una classe social. Tots hem fet sacrificis.
En realitat no és una Constitució de tots. Aquests partits arrossegaven molts vots. No sabem, davant les importants opcions actuals, com la de fer una Constitució, si recollirien ara tants vots o no. Tampoc no sabem si van votar-los perquè no tenien res de millor. Ni podem oblidar certes consideracions antidemocràtiques de les eleccions del 15 de juny, o el tant per cent d'abstencions.
La cosa certa és que tenen molta gent al darrera: gent de centre, de dreta i d'esquerra. Crec per tant que el consens és una victòria important. Però parcial.
Resten forces polítiques fora del pacte constitucional a dreta i l'esquerra. A dreta poca gent i molts diners, a esquerra molta gent i pocs diners. A la dreta, al Parlament, hi ha dificultats i senadors independents i d'Aliança Popular. A l'esquerra, pràcticament no hi ha ningú. Això és dolent. Cal integrar en la democràcia totes les forces possibles. El parlament ha de sentir totes les veus del país, encara que siguin minoritàries, i per consegüent derrotades, i les ha de sentir amb respecte i atenció.
Vist que, en l'Entesa dels Catalans, pràcticament tots opten per alinear-se en el consens, no solament els senadors de partits, sinó que també els senadors independents, jo opto per defensar les veus de l'esquerra que són fora del consens, on hi ha una gran quantitat de gent marginada políticament. Ara serem derrotats, però estem sembrant llavors de futur, desitjades àdhuc pels pactistes d'ara.
Espero que el poble sàpiga com prendre aquest paper meu, que si tal volta no fóra bo avui com a regla, potser és fins i tot avui necessari com a excepció.
Lluís M. Xirinacs.
