Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 15 de juliol del 1978. Pàgina 5.
Lliure empresa flamígera.
Terrible coincidència. El mateix dia en què al ple del Congrés dels diputats, suposo que amb totes les majories necessàries, s'aprovava l'empresa lliure en el marc de l'economia de mercat, en la costa del Montsià un camió que transportava el perillosíssim propilè fabricat en l'empresa El Paular, convertia en torxes vivents, com el pitjor napalm, centenars de persones que anaven a reposar d'un any de treballs.
Els diaris assenyalen les explosions com la de Capità Arenes, les fuites nuclears com la de Bèlgica, Seveso, amb el seu gas letal, la taca mortífera de l'Amoco-Cadis, que cada dia sovintegen més. I no solament cal pensar en les coses passades. Estem preparant coses pitjors amb els plans energètics d'energia nuclear. Efectes que podran durar milers d'anys.
I les causes? Ni estic en contra del propilè, ni contra el petroli, ni contra el TCDD, ni contra l'energia nuclear. Estic, senzillament en contra de l'empresa lliure en el marc de l'economia de mercat tal com s'acaba d'aprovar al Congrés. Evitar aquesta constitucionalització era un dels mínims en què no es podia cedir sense trair el poble treballador, la paciència del qual té uns límits. Estic radicalment en contra d'aquesta flamant empresa lliure abassegadora que provoca una carrera econòmica inevitable àdhuc en les empreses estatals, fins i tot en els països que no es guien per l'economia de mercat.
Ara, àdhuc la petita i la mitjana empresa només poden fabricar allò que beneficia quatre persones malgrat que en perjudiqui milers. Jordi Maluquer ens alertava que l'energia nuclear, amb la recessió, ja no és urgent al nostre país, però s'hi ha invertit tants diners que cal recuperar-los sigui com sigui. L'article 34 ha donat llibertat d'empresa a quatre mastodonts i prou. ¿Per què en la nova Constitució, que regula els tres poders clàssics, el legislatiu, el judicial i l'executiu, no s'inclou un nou títol, ben reguladet, que es digui: «Del poder dels monopolis» perquè desapareguin per sempre més aquests assots apocalíptics?
Lluís M. Xirinacs.
