Al servei d'aquest poble.

Avui. Dimarts, 11 de juliol del 1978. Pàgina 5.

Procediment d'urgència.

La llei és feta per a l'home i no l'home per a la llei. Cada dia es mata gent a Euskadi. Ara és Navarra la que es posa roent. S'està d'acord que convé més política i no més policia i tanmateix s'imposa un decret-llei contra el terrorisme i augmenta la pressió policíaca. Se sembra la discòrdia a mans vessades. El senador navarrès Del Burgo va predicant l'enemistat entre bascs i navarresos. Després més morts i més ferits. La guerra.

ETA lluita en sa terra contra els ocupants. ATE és ocupant i lluita en terra estranya. Es comença dient, com anota Pedrolo, que «El castellà és la llengua oficial, element cultural comú de tots els espanyols». S'amaga que és un element imposat per la força. S'acaba dient que Euskadi és Espanya i que, per consegüent ATE lluita per la seva pròpia terra. Invasió lingüística, invasió ideològica, invasió política, invasió policíaca, invasió militar.

Entre les seves reivindicacions essencials els bascos volen policia pròpia. Belloch, coneixedor d'aquelles terres, ho veu difícil per raons jurídiques. Martín Villa li fa costat. ¿Per què per a això no es planteja un decret-llei d'urgència? Els partits parlamentaris esmercen massa cartutxos en manifestacions a la premsa i pels carrers contra el terrorisme i no pressionen a fi que es doni a les nacions un elemental tracte de nacions. Que es deixin de focs d'artifici i que aconsegueixin per procediment d'urgència: l'amnistia, el reconeixement constitucional al dret d'autodeterminació, la legalització de tots els partits nacionalistes, l'acceptació real dels drets històrics, furs, règims especials, concerts econòmics, sobirania tributària, llibertat constitucional d'elecció de model econòmic, control de les forces de l'ordre públic, celebració immediata d'eleccions municipals i de diputacions.

Cal fer política, altrament es fomenta el terrorisme d'Estat.

Lluís M. Xirinacs.