Al servei d'aquest poble.
Avui. Dijous, 15 de juny del 1978. Pàgina 6.
El centre damunt dels pobles.
El ministre adjunt per a les Regions, Manuel Clavero Arévalo, féu una declaració al ple del Senat de dimarts passat sobre la política d'autonomies i el curs del procés pre-autonòmic.
Aquest ministre encara continua anomenant-se de les Regions, segons un inveterat costum d'UCD i del govern. Continua parlant de Catalunya com d'una regió. Allò de les nacionalitats encara no li ha entrat. Ni tan sols fa servir el circumloqui emprat en els articles ja aprovats en la comissió sobre el títol VIIIè de la Constitució, que sempre es refereix a comunitats autònomes.
A un any exacte de les eleccions generals continuem compromesos en la tasca estrafolària de lligar en un sol feix dictadura i democràcia. El ministre s'expressà ben clar: «Malgrat que l'ideal hauria estat de no fer cap pas vers les autonomies mentre no s'hagués aprovat la Constitució espanyola, la realitat pràctica, especialment a Catalunya i a Euskadi, ens convencé d'avançar el procés pre-autonòmic en què actualment ens trobem immersos».
És ben clar que multitud de catalans pensem exactament al revés. Tots els que durant llargs anys hem lluitat dins l'Assemblea de Catalunya hem exigit un procés invers. Volíem un Estatut immediat –fa un any que ens l'havien d'haver concedit– i provisional que recollís els principis i les institucions configurats en el del 1932, i immediatament exercir en aquest marc el dret d'autodeterminació que hauria cristal·litzat en una Constitució catalana. Segons la voluntat sobirana del nostre poble, hauríem cedit o no part de la nostra sobirania per a formar la comunitat dels pobles hispànics amb una Constitució general, suma de les facultats cedides per cadascuna de les parts sobiranes que la volguessin construir.
Concessions als pobles des del centre o concessions al centre des dels pobles, heus ací dues concepcions antagòniques. Pesarà la primera, sense cap a dubte. ¿Com restarà la segona? ¿Cal amagar-la? ¿Cal deixar-la mig desdibuixada, cosa utòpica? Cal afirmar-la decididament per fer avançar la història? A mi em comptareu en el darrer supòsit.
Lluís M. Xirinacs.
