Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimarts, 6 de juny del 1978. Pàgina 7.
Manresans inquiets.
Volien a Manresa des de fa temps que els anés a parlar de «La participació del poble en la democràcia». Gairebé el títol sembla un acudit per a fer riure. El poble, el «demos» en grec, és el mateix centre de la democràcia. Però el món és tan ple de democràcies sense el poble que ara que sembla que hi anem a entrar cal informar el poble d'aquest paper de protagonista que li toca de representar.
No que tenia altre dia que diumenge. I fou a les vuit del vespre. Mala hora, però la sala s'omplí del tot i amb gent dempeus. El tema apassiona.
Tanmateix no volia parlar d'això. Només avui volia fer veure a tothom i especialment als polítics l'avidesa del poble de saber. Com aquells nens que en sortir de la primera infància demostren una passió insaciable de saber-ho tot i no es cansen tot el dia de fer preguntes, així la nostra societat tot just sortida d'aquesta guarderia infantil que han estat els quaranta anys d'hivernació, ara vol saber com va tot, vol saber el perquè de tot. I si la societat en conjunt passa de la primera infància a la segona, els individus concrets, els preguntaires, d'un a un, demostraven una maduresa gran en el contingut i la forma de les preguntes, que sovint esdevenien intervencions i preses de posició responsables.
Constitució, llengua, Senat, Congrés, Entesa dels Catalans, presons, Generalitat, Tarradellas, parats, jubilats, corrupció administrativa, economia, partits, associacions de veïns, anarquisme, no-violència, religió, cristianisme, catolicisme, exèrcit, eleccions municipals, autodeterminació, etc.
Per primera vegada vaig aconseguir que el col·loqui pogués allargar-se tot el que calia i que poguessin marxar amb tota naturalitat aquells ais quals se'ls feia tard. Bastant més de mitja sala resistí fins al final les dues hores de col·loqui després d'una hora i mitja transcorreguda entre la introducció exquisida de Josep Badia i la meva conferència.
Tant de bo que tots els manresans sentissin les inquietuds socials d'aquells tres-cents i escaig que omplien la sala un diumenge a la tarda.
Lluís M. Xirinacs.
