Al servei d'aquest poble.

Avui. Divendres, 2 de juny del 1978. Pàgina 5.

Ensenyament de llengües i cultures nacionals.

La interpel·lació de Monreal Zia i Maria Rúbies sobre l'incompliment dels pactes de la Moncloa en el tema de política educativa referent a l'ensenyament de les llengües i cultures nacionals de l'Estat revestí caràcter d'extrema duresa. Els diaris se n'han fet ressò. El debat durà tres llargues hores.

Hi hagué una mica un diàleg de sords i unes certes concessions a la demagògia. La situació és indignant, és cert. Però algunes limitacions adduïdes pel govern també són certes: els pactes són fets un cop començat el curs 77-78, els traspassos són lligats als processos autonòmics, hi ha dificultats per absència de pressupost, dificultats per a retornar a llurs països d'origen mestres preparats idiomàticament però que no volen deixar el nou lloc assolit amb tantes de suors.

Però el ministre Cavero no respongué satisfactòriament a altres qüestions. Es continuen fent trasllats absurds. Encara hi ha mestres, directors, delegats i inspectors que posen dificultats a l'ensenyament de les llengües i cultures oprimides. S'ha impedit la publicació del decret de bilingüisme des de l'agost de l'any passat.

Per a il·lustració de la mentalitat imperant al centre deixo constància d'algunes expressions. El ministre reconegué que caldrà que també el castellanoparlant aprengui la llengua del territori. Altrament patiria inferioritat d'oportunitats. Però afirmà: «La llengua natural de tots els espanyols és l'espanyol; on hi hagi altres llengües, aquells ciutadans tindran dues llengües naturals». El general Luis Díez Alegria, senador reial, digué que el castellà és la llengua oficial d'Espanya, que l'ensenyament en les escoles de l'Estat cal fer-lo en espanyol. Perquè ja hi ha la possibilitat de muntar escoles privades on s'ensenyi en altres idiomes. Contràriament, els fills dels immigrats patirien lesió al dret de rebre educació en llur llengua. Digué que és comprovat que en els territoris bilingües els qui parlen la llengua autòctona no pugen d'un vint per cent. Si s'ensenyava en català, molts no l'entendrien. L'espanyol és una gran llengua parlada per més de cent milions de persones.

El ministre el rectificaria: «Més de quatre-cents milions». No farem pas malbé aquesta gran llengua per fomentar la insignificància de les altres!

Després el ministre culpà les divisions polítiques entre catalans del fet del retard. Semblà dir  que Tarradellas accepta la tesi realista del govern, de la implantació gradual del català per a fer les coses ben fetes. En canvi els interpel·lants i Benet semblaven partidaris de, si més no per al curs vinent, obtenir la implantació completa.

Ens plauria molt a tots que s'aconseguís un programa d'actuació conjunt de la Generalitat i els parlamentaris davant de Madrid en aquest afer tan sensible.

Lluís M. Xirinacs.