Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimecres, 24 de maig del 1978. Pàgina 5.
Pluralisme i unió.
L'altre dia em vaig queixar de les dificultats de funcionament àgil de l'Entesa dels Catalans, degudes, al meu entendre, a les tensions i lluites existents entre els partits que la componen. A les preguntes de «Catalunya Exprés», algun senador respon que aquestes dificultats són ben naturals posat que l'Entesa és una unió plural de diferents partits.
El pluralisme és bo i àdhuc necessari com a estimulador de la creativitat política i social. Si els partits tenen una funció pròpia, la recerca de models harmònics de societat, una certa competitivitat pot esperonar l'afinament d'aquesta investigació.
També el pluralisme apareix, per un altre cantó, com una realitat dramàtica, de moment inevitable però no necessària a la llarga, com a expressió de la lluita de classes. Les classes potser un dia desapareixeran i aleshores cessarà aquesta confrontació que més que plural és dual o polaritzada en dos sentits contraris.
Però cal meditar a fons que la lluita de classes, malgrat que afecti d'alguna faisó tots els aspectes de la realitat humana, no pot pretendre d'esgotar la realitat ni de constituir-ne l'essència única. La realitat conté aspectes amb un dinamisme peculiar, en els quals la lluita de classes és quelcom accidental. Parlo, per exemple, dels drets humans fonamentals, del rigor científic i tècnic, dels valors artístics, dels lligams nacionals, de la defensa d'estats de dret. de les lleis de l'expressió lingüística, de les relacions de parentiu, de les lleis de l'inconscient individual i col·lectiu, etc. Per entendre això, cal observar que Marx i Engels, enduts per la fortíssima dinàmica opressiva del capitalisme del seu temps a Europa, parlaren quasi exclusivament de la infraestructura econòmica com a punt de suport de les superestructures i ideologies humanes. Tanmateix existeix una altra infraestructura no econòmica, per cert molt oblidada o reprimida, que fonamenta i condiciona, també inexorablement, les realitats humanes superiors i és la biologia humana física, psíquica i social.
Cal, doncs, que en la lluita de classes, que enfronta els partits, es respecti i es mantingui unitària la defensa d'uns valors que són comuns als dos bàndols contendents.
Lluís M. Xirinacs.
