Al servei d'aquest poble.

Avui. Dimarts, 16 de maig del 1978. Pàgina 6.

Poble informat mai no serà estafat.

Mao Tse-tung deia que l'exèrcit roig no havia de menester servei d'espionatge, perquè el poble li era  aliat i li feia d'informador gratuït. El poble és a tot arreu. Serveix en els palaus, neteja els cendrers dels consells d'administració de les empreses més grosses, fa mecanografia en els despatxos dels ministres. El poble és omnipotent. Els seus ulls i les seves orelles arriben als racons més amagats.

L'altre dia dèiem que la informació és poder. També s'acostuma a dir que el poder i la sobirania vénen del poble. Però les cúspides del poder polític i econòmic es reserven la informació i deixen el poble afeblit.

M. Bride, premi Nobel de la pau i subsecretari de les nacions Unides, ens explica com la immensa majoria de les informacions són controlades per cinc agències internacionals que les manipulen a llur gust. També sabem com els canals televisius són controlats des dels Estats que regulen allò que els convé que sàpiga o no sàpiga el poble.

És evident que d'aquesta faisó, el poble no pot ésser sobirà. Aquestes pràctiques són directament atemptatòries contra el sentit democràtic més elemental. I més si hi afegim les actuacions dels poderosos per a impedir l'organització del poble.

Recordo amb enyorança els tres primers anys –1971 a 1974– de funcionament de l'Assemblea de Catalunya. Ens reuníem delegats de les comarques i municipis més poblats del país, sindicats, partits, grups professionals, exiliats, associacions variadíssimes. Durant les dues primeres hores d'assemblea, per torn, cada territori i cada sector informava de les seves activitats. Eren dies de rigorosa clandestinitat i de rigorosa censura de premsa. I, tanmateix, sortíem de l'assemblea molt més informats que ara d'aquelles coses que interessen el poble. I en tornar al nostre lloc d'origen, reuníem la gent a l'assemblea local o de sector i els transmetíem tota la informació rebuda. Allò era glòria! En aquell temps vivíem millor!

Lluís M. Xirinacs.