Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimecres, 3 de maig del 1978. Pàgina 5.
Coacció a un jutge.
Rosaura Martínez ha abandonat la vaga de fam després de quaranta-set dies, ha pagat la fiança de cinquanta mil pessetes i ja és a casa seva en llibertat. Estava acabadíssima. Tenia flebitis i un ronyó infectat, coses greus en una situació normal, coses gravíssimes ara, amb tants dies de no menjar. La situació perillava d'esdevenir irreversible. És llicenciada, però s'ha volgut fer obrera. Ara estava en atur. Ha fet ofrena de la seva salut i ha arriscat la seva vida arran del precipici.
Poc ens hem mogut tots plegats davant de tanta abnegació. Quan escric aquestes ratlles, resta decandint-se en un llit del clínic Immaculada Gràcia, la seva companya, també obrera, també en atur, també en vaga de la fam ara ja fa quaranta-vuit dies. El llit del costat és buit. Està sola. Creu que pot avançar una mica més. El seu cos encara aguanta.
Sé moltes coses de les agonies d’una vaga de la fam tan llarga, de les nits inacabables, i les obsessions mentals, de la sensació de fàstic perpètua, de la presència silenciosa de la idea de la mort...
El jutge és inexorable. Ell, per res del món, no retiraria la fiança. Se li ha dit que no es tracta d'un enfrontament personal, que és una reivindicació general per a protegir la sortida a la llibertat dels presos pobres que no poden pagar la fiança.
No hi ha res a fer. Algun jutge té tendència a pensar que una vaga de la fam és una coacció contra la independència de l'administració de la justícia. ¿Què poden saber aquests jutges epígons de la dictadura de delicadeses morals? Confonen tant les coses! Veuen coacció on hi ha un devessall d'amor. L'única coacció la fan aquestes dues dones contra el seu propi cos. Elles no fan absolutament res contra el jutge, actuen contra elles mateixes, intentar tocar el cos d’una persona amb un gest bell, elegant, sacrificat, heroic, d’això es pot dir coacció?
Em recorda aquelles acusacions dels fariseus contra Jesús: «Has guarit aquest malalt perquè tens el dimoni dins».
Ja firmaria jo que, vostè, senyor jutge, hagués fet sempre coaccions com aquesta i per causes tan nobles com aquesta.
Lluís M. Xirinacs.
