Al servei d'aquest poble.
Avui. Divendres, 28 d'abril del 1978. Pàgina 7.
Democràcia municipal.
He quedat molt sorprès aquests dies de discussió de la llei d'eleccions municipals al Senat. El grup parlamentari de Progressistes i Socialistes Independents del Senat ha estat defensant un conjunt d'esmenes al projecte, totes en la línia de més gran participació del poble en les decisions públiques. Volen que les minories inferiors al cinc per cent dels vots puguin obtenir escons de regidor. Volen que el ciutadà pugui canviar noms en les llistes electorals de candidats. Volen fixar una data de celebració de les eleccions municipals irresponsablement ajornades pel govern.
Martin Retortillo, aragonès, ha fet veure que una llista majoritària i decisiva en un barri pot representar menys del cinc per cent del total del municipi. Ha defensat els barris aferrissadament, tant els metropolitans com els rurals.
Villar Arregui, madrileny, ha insistit que la democràcia exigeix que el ciutadà pugui variar les llistes municipals. Ha defensat les exigències peculiars de la democràcia en aquest nivell i la promoció dels ciutadans a les responsabilitats públiques.
Els bascs han defensat també la supressió de l'exigència del cinc per cent. L'Entesa dels Catalans, per boca de Socias Humbert, ha avisat que les minories marginades generaran continuats conflictes d'acció directa que es poden evitar.
UCD ha atacat i ha vençut com sempre. Diu que les llistes obertes portaren la res publica al caos. Jo penso que actualment l'Alemanya Federal té llistes obertes on es pot afegir i treure noms bé que se'n surt. Diu i que amb les minories hi hauria a l'ajuntament instaurat un règim assembleari. No pensa en el nostre clàssic Consell de Cent i que, quan funcionava, Barcelona no tenia encara els milions d'habitants que té avui. Tot plegat, un seguit d'incongruències, per a justificar el control no democràtic dels pobles.
És trist que aquesta vegada el PSOE ha fet un flac paper tot defensant el bipartidisme en contra d'aquestes propostes. I encara ha afirmat que vol combinar democràcia parlamentària i democràcia directa i que allò que vol evitar és el caciquisme i la política de campanar. Senzillament lamentable.
Sort que els senadors del PSC de l'Entesa no han seguit el PSOE sinó les propostes progressistes.
Lluís M. Xirinacs.
