Al servei d'aquest poble.
Avui. Diumenge, 12 de febrer del 1978. Pàgina 6.
Estudiants de Lleida.
L'inquiet director de l'institut mixt Samuel Gili i Gayà, de la ciutat de Lleida, m'ha pregat de parlar als seus alumnes grans sobre el tema de la no violència. M'he desplaçat, doncs, a la capital de la Terra Ferma acompanyat de gent de la no violència de Lleida i de Barcelona.
Ahir era al Senat, avui a una escola. Fa dies vaig visitar l'escola L'Esclat, del Poble Sec de Barcelona. Jo pensava que les noies i els nois de Lleida serien més innocents, més ingenus, i no ha estat així. Els he parlat durant una hora i mitja sense parar, sense gaires exemples, sense anècdotes divertides. Com una llarga lliçó exigent, i no s'han pas distret. Del primer al darrer minut han parat tota l'atenció. Després ha vingut el col·loqui i amb ell les preguntes fermes com la terra lleidatana.
No és massa utopia això que tu dius? ¿No cal massa temps per a preparar-se? La gent té pressa a resoldre problemes immediats i urgents i no té temps per a aprofundir la no violència. ¿No seria convenient matar una persona que està fent sofrir tot un poble? ¿Fou violent Jesús quan tragué del temple a fuetades els mercaders que s'hi havien instal·lat? ¿No s'acolliran a l'objecció de consciència gent sense consciència que vol només defugir el servei militar? ¿Consideres no-violents els presos que es vessen les venes?
Jo me n'havia de marxar al poble de Tornabous d'Urgell, ells volien saber més coses. Parlaven amb la gent que m'acompanyava. Es compraven la revista «Pax» que editen els no-violents dels Països Catalans. Han entès la diferència radical entre la no violència activa i el pacifisme passiu. Han vist que la lluita i els models no-violents representen un esforç i un esforç superior al de la lluita i el model violent de societat. Voldran aprofundir les diferents branques de la nostra lluita: el moviment d'assemblees populars, ei moviment d'objecció de consciència, el control interior i la vida comunitària, el moviment ecològic, la lluita a favor dels marginats, el servei dels companys constructors, etc.
Benaurats els qui pateixen fam i set de justícia perquè seran assaciats.
Lluís M. Xirinacs.
