Al servei d'aquest poble.
Avui. Divendres, 10 de febrer del 1978. Pàgina 5.
Poble a cavall i poble a peu.
Moltes vegades, quan l'esquerra es presenta com a defensora dels interessos del poble, la dreta salta dient que de poble en són tots. Ells també se senten poble, servidors del poble i demòcrates de tota la vida. Llurs partits prenen noms castissos com Unió de Centre Democràtic o Aliança Popular.
Aquests dies en tots els diaris es parla de l'estafa de milions realitzada per un senyor de l'alta aristocràcia barcelonina. Hi són implicats molts Bancs i molts particulars. Els particulars callen perquè s'havien avingut a treballar amb interessos usuraris. L'interessat ha pogut fugir i travessar la frontera, amb uns quants milions, sense que li passés res. De moment, no va ningú a la presó.
En l'afer de l'oli de Redondela on, segons Gil Robles, estaven implicats personatges de ministre cap amunt, només va caure en presó el senyor Alonso Fariñas, amb el qual vaig coincidir a Carabanchel, un peixet petit. Per protegir els grans personatges implicats es feren mans i mànegues com, per exemple, eliminar físicament una colla de testimonis comprometedors. Un mori en un tren. Un altre, en la dutxa d'una presó. Un altre, a casa seva amb la dona i els fills.
Un corresponsal s'enfada amb mi, amb raó, perquè en la proposició de llei d'indult hi ha un article que exclou els delictes monetaris. Fou fet amb la intenció d'excloure de l'indult els grans lladres que res no tenen a veure amb la nova democràcia. Però em vaig equivocar. Aquests sempre s'escapen i sempre troben un pobre cap de turc que va a la presó per ells.
Una mare atribolada m'explica que té a la presó un noi, detingut per tràfic de drogues junt amb una neboda d'un alt càrrec del Congrés. La neboda, honestament, declarà ésser ella la responsable. Se'm diu que el noi fou tustat molt fort a la policia, fins que declarà ésser culpable ell. La noia ja fa dies que és al carrer i fora del país. Al noi semblà que li poden caure sis anys.
Els familiars de presos m'encarreguen que pregunti al ministre de Justícia per què fins ara no s'ha començat a penalitzar els delictes per evasió de capitals; quin és el sistema per tal que els econòmicament febles puguin comprar la llibertat, per què no són a la presó els delinqüents de classe benestant.
Donat que, com ens digué el ministre, no es pot ser utòpic, i no es poden fer desaparèixer les presons, ens agradaria veure aquesta mena de poble dignament representada en la presó proporcionalment al nombre i magnitud dels seus delictes.
Lluís M. Xirinacs.
