Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 28 de gener del 1978. Pàgina 5.
Crònica d'un combat obrer.
El polifacètic «mossèn» Josep Dalmau ha llançat al carrer un llibre escrit fa set anys: Crònica d'un combat obrer. Acció obrera a nivell d'empresa a l'estat pur, en temps, ja un xic passat, de forta repressió. Qualsevol obrer pot agafar aquest llibre i trobar-hi reflectides les seves preocupacions i angoixes. No es tracta d'uns obrers polititzats o antipolititzats. Són obrers i prou.
Enmig de l'aldarull de les eleccions sindicals cau bé l'aparició d'aquest llibre. Deu ser veritat allò que el proletariat és l'avantguarda de la història, perquè els partits, assedegats de poder, s'han llançat sobre la classe obrera i l'han trossejada sense miraments per fer-se-la seva. Ningú no podrà negar, de Comissions Obreres i UGT, que són corretges de transmissió dels partits comunista i socialista respectivament i que en són la força principal.
En un moment històric, al nostre país, en el qual el paper dels partits cal que sigui afermat, és comprensible la pressió dels partits sobre sindicats, ajuntaments, organitzacions de base, etc. Però no oblidem que a la llarga això va contra el poble i contra la democràcia. Ahir Carles Hug de Borbó Parma ens ho recordava en la presentació que féu del seu llibre La via carlista al socialismo autogestionario. Ell deia el contrari. Cal que l'obrer s'aplegui en sindicats que, a més a més de la feina reivindicativa, assumeixin l'estudi de la producció i de la seva planificació justa i racional per proposar al govern els programes adients. No solament que els partits respectin la necessària unitat obrera en el terreny reivindicatiu, sinó que cedeixin als sindicats la tasca de planificació de la producció.
El llibre de Dalmau servirà indubtablement per a afermar la primera etapa de la independència dels obrers a nivell reivindicatiu, força malparada en els moments actuals, i prepararà un futur de més protagonisme d'aquesta classe obrera, tan afalagada i tan manipulada per la gent que no és obrera.
Lluís M. Xirinacs.
