Al servei d'aquest poble.
Avui. Dijous, 26 de gener del 1978. Pàgina 9.
Les claus de València.
En el fòrum obert sobre el fet religiós celebrat per Reis a Madrid, Álvarez Bolado ens explicà unes idees del famós filòsof marxista alemany Ernst Bloch. Aquest pensador diu que per posar un poble en marxa esperançada cap endavant són necessàries quatre funcions: la profètica, la dels cantaires, la dels pacificadors i la dels governants.
Ahir al vespre vaig anar al Palau de la Música. Feia anys que no hi havia estat. Em semblà més bell que mai. El mirava amb els mateixos ulls i sentiments que un pres mira i sent el món feliç dels lliures a través de la petita pantalla de la televisió, com un luxe que m'era estrany. El recordatori d'Albert Boadella refermà encara més aquesta impressió.
El grup valencià Al tall, tan poc conegut i apreciat en el Principat, era allà al davant amb la seva música ferma, variada, alegre, delicada, tradicional, moderna, crítica i incisiva. Guitarres i guitarrons, flabiols i dolçaines, bandúrries i clarinets, baixos i llaüdins, timbals i castanyoles, panderetes i picarols i munió d'altres estris el nom dels quals se m'escapa. Des del primer moment establiren comunicació plena amb un públic entusiasmat.
Ells només són cantaires, animadors del poble valencià en la seva marxa vers la llibertat, però, quina empenta no donen! Amb quina responsabilitat, no actuen! Jo diria que el poble valencià està de sort amb aquest grup Al tall. Des del seu servei de cantaires fan, ensems, de profetes tot denunciant les injustícies que fan els poderosos contra els «treballaors», contra els «llauraors». Fan també de pacificadors, tot animant la València-capital descatalanitzada a recatalanitzar-se, tot invitant el poble a recuperar les seves arrels, fa seva identitat. I fan de governants tot suplint i criticant les deficiències dels governants imposats i marcant el camí de la nova Generalitat.
Especialment impressionant, el cant sense música en honor de Miquel Grau, alacantí caigut en la celebració de la Diada Nacional del País Valencià. Anit Miquel Grau es féu present entre nosaltres.
«Tio Canya, Tio Canya,
ja tens les claus de ta casa.
Si poses un forrellat nou
ferma tindràs la teulada».
Poc públic per tan bona música. Avui, 26, cantaran al Teatre Metropolità de Sants, a les deu. Demà, 27, al Centre Moral del Poble Nou, a les deu. El dia 28, a La Salle de Gràcia, a les deu. I el dia 29, enmig del carrer Martí Molins, de La Sagrera, per col·laborar amb la reivindicació d'un ateneu per al barri, a les sis.
Lluís M. Xirinacs.
