Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 21 de gener del 1978. Pàgina 5.
Crida a favor dels presos socials.
Els ulls dels presos estan pendents del que els senadors fem aquests dies. La proposta de llei d'indult per als presos socials que presentàrem Joan M. Bandrés i jo el novembre passat fou refusada perquè, en afectar el pressupost de l'Estat unes mesures per a atendre els presos quan surten en llibertat i no troben treball, calia que fos signada per cinquanta senadors. Consultat el president del Senat, vam retirar l'article que afectava el pressupost. Tanmateix, aquesta retirada també fou considerada antireglamentària per tal com calia que fos signada per tots els signants del primer document.
Així, doncs, dimarts passat tornàrem a començar el calvari de recollir noves signatures per presentar el document en regla. Totes les persones enteses i en concret l'Institut de Reinserció Social i la Coordinadora d'Ajuda als Presos de Barcelona ens recomanaren que no suprimíssim l'article referent al subsidi d'atur postpresó. Però calien cinquanta signatures.
Bandrés i jo començàrem a recollir signatures simultàniament per a dos documents, un sense subsidi (vint-i-cinc signatures) i un altre amb subsidi (cinquanta signatures), amb l'esperança de poder presentar el segon. Però endebades. Després de dos dies d'esforços només hem recollit vint-i-set signatures. Són les següents: Bandrés, Monreal, Oregui, Irujo, Zabala, Vidarte i Uria, del grup basc; García Mateo, Huerta Argenta, Navarro Estevan, Gutiérrez Cano, Palomo, Muriel i Paz Andrade, del Grup de Progressistes i Socialistes independents, i Martí, Sunyer, Subirats, Candel, Baixeras, Rúbies, Ferrer, Portabella, Audet, Sobrequés, Ball, Soler Sabarís i jo del grup Entesa dels Catalans. Ningú no ha signat de la UCD, del PSOE i dels altres tres grups d'independents. Set dels deu bascs, set dels vint-i-tres progressistes i tretze dels setze catalans hem presentat, doncs, el primer document.
Ja veurem el destí d'aquest tercer intent. Els partits que esperen guanyar les pròximes eleccions són refractaris a l'indult, perquè la població hi és refractària. Demano, doncs, a la població que canviï de pensament, que, com deia ahir, estimi les presons i atengui els presos socials que volen refer llur vida. És un moment bo que passarà i es transformarà en odi si no ateny els seus fins.
Poble i partits, fem un nou esforç a favor de la democràcia i donem suport a la petició d'indult i a l'acolliment dels presos que puguin sortir a la llibertat!
Lluís M. Xirinacs.
