Al servei d'aquest poble.
Avui. Dijous, 19 de gener del 1978. Pàgina 5.
Veieu aquesta sang?
Una vegada més la tragèdia dels presos socials ha saltat a la primera plana dels diaris. Tot fou avisat amb temps. Tot fou previst. Allò que acaba de passar a la presó de Barcelona pren dimensions d'epopeia. I encara poden passar coses pitjors. Un cop més, avís anticipat.
No és cert que sigui un «chantage». Són raons reals, les esgrimides. Són raons exposades amb la necessària anticipació. Són propostes moderades, les que es demanen.
Encara avui, a part de la UCD i del govern, els grans partits posen dificultats a concedir l'indult als presos socials. S'equivocaren el 15 d'octubre en no exigir-lo junt amb l'amnistia política, i continuen equivocant-se ara quan cerquen subterfugis de llibertats provisionals, vacances selectives, visites a presons, reduccions de quanties, o indults particulars.
He pres dues actituds gravíssimes de protesta. Una, la de no assistir als plens del Senat, tot i ésser senador. L'altra, la de no visitar presons, tot i ésser de la comissió senatorial investigadora.
De moment no em cal cap investigació nova. Estic convençut de quina mena de mal pateix el malalt, em sembla que sé el remei, l'he receptat, però qui el pot donar s'hi nega. En aquests dies els ministres de Justícia i de l'Interior circulen pel Senat amb els ulls baixos.
Algun senador amic em pregunta: «¿Quan deixaràs els presos i et dedicaràs a lluitar per altres coses?» Li he respost: «També lluito per altres coses, però ara els presos són els primers. No puc suportar la fredor dels qui es desentenen de les autolesions, de les vagues de la fam, dels motins, dels incendis, dels suïcidis a les presons».
Cal una actitud digna i ferma de tots els partits de l'oposició per a la petició d'indult per als presos socials. Cap ni un del PSOE no ha signat l'única proposició de llei en aquest sentit. M'entristeix aquesta actitud del PSOE.
Ara són els assenyats i moderats de la COPEL els qui controlen els esdeveniments sempre que poden. Demà, Déu dirà.
Lluís M. Xirinacs.
