Al servei d'aquest poble.
Avui. Divendres, 6 de gener del 1978. Pàgina 6.
Carta al Rei Negre.
Benvolgut pres de qualsevol presó del país:
Ja has vist que han passat les festes i no t'he fet cap visita. És possible que no vagi a veure't. Però no t'he pas oblidat. No només en aquests dies. Sé que per a tu sempre és Nadal i sempre és Divendres Sant. No m'agradaria arribar com a senador inquisidor a comprovar si és bo el teu ranxo, si és ampla la teva cel·la i si és còmode el teu matalàs. Durant molts anys em vaig avesar a mirar els ulls dels companys presos. No pensis que d'ençà que sóc senador he perdut la memòria dels anys de la presó. Tal volta, ara, si et visitava no et podria mirar els ulls.
Tanmateix, company, envia'm allà on vulguis, però et vull explicar el conte de la tortuga i la llebre. Jo sempre he caminat a poc a poc, com la tortuga, i sempre he arribat a tot arreu. El sistema us ha produït una desesperació, una frustració tan gran que us heu posat a córrer com llebres. El sistema sempre empaità la gent i l'obligà a córrer. Encara ho fa. I heu caigut en la trampa. La vostra gran esperança en la democràcia era tan gran!... La vostra decepció us converteix en suïcides, en kamikazes. Jo mai no m'he obert les venes, mai no he agredit ningú, mai no m'he empassat coses perilloses.
Company, em seria difícil de mirar-te els ulls perquè no he sabut trobar la forma d'evitar la teva desesperació. Això em desespera a mi. La nova democràcia t'ha humiliat, t'ha trepitjat, t'ha ignorat.
Et vull demanar un present de Reis: recupera la serenitat; no et parla un mossèn, no et parla un senador, et parla un pres. Et demano una lluita forta i constant, però serena. Per indigne que sigui el teu enemic no perdis mai la teva dignitat. I en aquests darrers temps l'has perduda.
Lluís M. Xirinacs.
