Al servei d'aquest poble.
Avui. Dijous, 29 de desembre del 1977. Pàgina 6.
Assemblea Popular d'Osona.
«En el mateix local on s'havia reunit més d'una vegada en la clandestinitat l'Assemblea de Catalunya, es constituí divendres passat al vespre l'Assemblea Popular d'Osona, amb representacions de tota la comarca.»
Els seus objectius són de «participació directa i popular a tots els nivells en la gestió dels barris, municipis, ensenyament, la ciutat i el camp». I no participa directament en la gestió política. Prendran part en les seves tasques lliurement tot tipus d'associacions, partits, independents. Però s'opta per una representació personal, sense parar compte en les organitzacions, tot i reconèixer-ne l'existència.
Amb alegria saludem la representació de l'Assemblea d'Osona. Fou de gran activitat en els temps de les dificultats. Havia decaigut darrerament, consumida per les diferents tendències. Ara reviu. Alegrem-nos-en.
Les dades, les trec de la premsa. Encara no he pogut comunicar-hi directament. Espero que les diferents forces polítiques que operen a l'Osona (la Plana de Vic), la veuran de bon ull i hi col·laboraran. La nota periodística, signada per Vicenç Lozano, sembla apuntar a una supremacia de la línia política del PSAN. Vull pensar que aquesta supremacia, a la qual el PSAN té tot el dret, si se l'ha guanyada amb bones arts, ni serveixi al PSAN per a anihilar la presència de gent altres partits ni, a aquests altres partits, els serveixi per a combatre l'Assemblea. La democràcia és el domini de la majoria amb el respecte a les minories.
És una pena que en algunes poblacions s'hagí entaulat una guerra entre l'Assemblea Popular i les coordinadores de barris. Seria verament lamentable que, per la intransigència d'uns i d'altres, el món de l'associacionisme de base territorial quedés trossejat i esmicolat com el món de l'associacionisme de base sindical.
No volem que a cada barri, a cada municipi, a cada comarca apareguin tantes assemblees o coordinadores com tendències polítiques hi ha. Cal que aquestes assemblees siguin el territori unitari del joc social i polític. Una democràcia sense aquests mínims unitaris esdevé una selva.
Lluís M. Xirinacs.
