Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimecres, 9 de novembre del 1977. Pàgina 7.
Assemblea popular: dues propostes.
Els diaris, potser, han donat poc ressò als debats que tingueren lloc diumenge passat, a la tarda, en la segona part de la IV Plenària de l'Assemblea de Catalunya. Ens reunírem tots aquells que estàvem interessats en la seva transformació.
És evident que la marxa dels partits grans, si només priva a l'Assemblea d'una cinquena part aproximada dels seus representants, li priva, en canvi, d'una immensa part de representats. En aquest sentit, l'Assemblea de Catalunya és acabada. També és acabada en el sentit de la seva intenció unitària absoluta. No solament perquè n'han marxat partits molt importants, sinó també perquè, abans, l'Assemblea aplegava totes les forces polítiques i socials importants de Catalunya i ara les institucions polítiques (Generalitat, Assemblea de Parlamentaris) seran necessàriament a fora. Des d'ara, si continua alguna forma de coordinació unitària espontània a nivell de Principat, només serà unitària a nivell de base, perquè la superstructura unitària del Principat és la Generalitat reconeguda i en vies de recuperació. Alguns grups, tal volta, no reconeixen la Generalitat. Però existeix. Per consegüent, l'esperit unitari espontani només té un camp ben delimitat: la base exempta d'organismes superestructurals de poder de l'Estat. També hi ha grups que no accepten la distinció entre Estat i base. Però, malgrat que no els agradi la distinció, mai com ara no ha existit un Estat tan poderós i diferenciat de la base del poble; i negar-li l'existència és un greu error d'idealisme. I tant la Generalitat com l'Assemblea de Parlamentaris són Estat. Com ho són també els ajuntaments.
Només ens resta la unió de la base. I els grups reunits en la tarda de diumenge passat, es dividiren en dues tendències per a estructurar una nova assemblea de base o popular al Principat de Catalunya.
Jo vaig dir que les dues tendències dibuixaven dues assemblees molt diferents, que potser caldria tractar de destriar i de muntar per separat.
Una tendència, la d'un grup important de partits no parlamentaris, se'm fa difícil de definir perquè tot i respectar-la, la veig menys oportuna en aquests moments. Desitjaria que s'anés definint públicament ella mateixa en aquestes tres setmanes que resten fins al dia 27. Seria útil de fer-ho en la Tribuna que ofereix l'AVUI. Em sembla que vol ser popular, molt polititzada i des d'ara revolucionària.
L'altra tendència, amb què em sento identificat, i em que sembla que està avalada per grups territorials i sectorials, també caldria que s'anés definint en aquests dies en la mateixa Tribuna. Em sembla que també vol ser popular, però menys polititzada i més espontània.
Jo tractaré de parlar d'aquesta segona, tot referint-me de retruc a la primera. I potser seria útil i pràctic que tant una posició com l'altra s'anessin referint a l'ordre del dia establert per a la reunió del dia 27:
- Fonaments programàtics.
- Discussió i adopció del nom que adoptarà l'assemblea transformada.
- La seva composició i organització.
Lluís M. Xirinacs.
