Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimecres, 19 d'octubre del 1977. Pàgina 5.
La clau de volta.
Ja tenim president. Jo sóc de la generació benaventurada. Format en el franquisme. Amb els pares i educadors muts per a tot allò que fos història de Catalunya. Només sé quatre vulgaritats del nostre passat, apreses de cua d'ull, perquè el meu fort mai no ha estat la història. No sé massa qui és en Josep Tarradellas i Joan. Ni tampoc sé massa qui foren Iria, Companys o Macià. Em sento, com la major part d'aquest poble, mutilat mental per obra i gràcia de la defensa dels valors eterns. Ens han tallat les arrels, forma encoberta de genocidi. Ens han robat la història en nom de l'eternitat. Grans personalitats nostres, ja mortes o encara vives, han estat disminuïdes o anihilades. Literats, com Joan Triadú, que mai no volgueren publicar res en castellà mentre el català fos prohibit i que hagueren de restar quaranta anys pràcticament callats. Un eclesiàstic com Josep Bardés, que polaritzava la vida cristiana de Barcelona, talment que n'era el bisbe de fet, i hagué de sotmetre's a imposats bisbes desadaptats, amb una paciència inacabable. Polítics, educadors, científics, artistes, militars, economistes, etc.
Catalunya fou prohibida el 1938. L'exponent de Catalunya, el president Lluís Companys, fou afusellat el 1940. Ara Catalunya és reconeguda i abolit el decret del 1938. Ara es confirmat president Josep Tarradellas, com a exponent de Catalunya. Això, ho digué Jordi Pujol en la IV Assemblea Plenària de Parlamentaris, al Palau del Parlament de Catalunya. Fet únic en tot l'Estat espanyol. Generalitat anul·lada, Generalitat restaurada. President afusellat, president rehabilitat. No es una concessió. Es una devolució, una restitució d'una cosa furtada. Es una condemna d'aquests quaranta anys de subjecció. És ruptura.
No ens tornaran la història robada, les vides truncades o disminuïdes. Ara ens cal recuperar el temps perdut. Ara cal posar-se a fer hores extra com aquells alemanys de la postguerra mundial, com aquells vells catalans després de la derrota del 1714. Ara cadascú ha de valer per dos. Cal que ens multipliquem. Cadascú s'haurà de preguntar què puc fer jo per a la reconstrucció? Tornem a poder treballar sota teulada, no a la intempèrie, com els nostres predecessors heroics. La presidència, la clau de volta del nostre redreçament polític, ha estat posada. La feina ara es fa mes fàcil. Ningú ja no té excusa. I la feina es fa mes digna. El nostre poble ja te cap. Un cap que simbolitza aquella amagada arrel que mai no ens pogueren tallar. Un cap que afirma la voluntat ferma i pacífica d'existència del nostre poble. Un cap que expressa, davant de tot el món, la nostra identitat dramàtica.
Lluís M. Xirinacs.
