Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimarts, 11 d'octubre del 1977. Pàgina 6.
Organització social des de la base.
Avui vull comentar un article de Jordi Borja: «El nou Partit de la democràcia», aparegut a «Treball» (26-9-1977) a propòsit del IV Congrés del PSUC.
Diu: «La transformació democràtica i socialista ha de passar per les institucions i pels partits, però no exclusivament per ells. Cal una tercera dimensió: la de les diverses formes d'organització social de base. Cal deixar espais perquè apareguin nous moviments i noves organitzacions sense cap por».
Coincideix amb els nivells que es determinen en la meva proposta d'Assemblea Popular de Catalunya: el nivell de poder popular o de base, la tercera dimensió de Borja i els partits polítics que fan de pont entre els dos nivells anteriors. Resta clar que el nivell de base, amb els seus possibles moviments i organitzacions, no es pot confondre amb els partits polítics. Em dol l'afirmació de Francesc Arbolí del Partit del Treball, a l'«Avui» (9-10-1977) on diu, a propòsit de l'Assemblea Popular de Catalunya, «que a la pràctica seria un nou partit polític, malgrat el que s'hi pugui dir en contra». Crec que el company està massa polititzat i no entén aquesta àrea immensa de la societat que designem amb el nom «base». Crec que resulta tràgica l'absència d'un pacte entre els partits per no devorar, a profit propi, els moviments i les organitzacions de base. Les bases són els vivers o els planters dels partits. Cal tractar-los amb respecte i delicadesa. Són l'Ensenyament General Bàsic de la política.
Borja també diu: «Les organitzacions de masses (sindicats, associacions de veïns, etc.) avui han de tenir un caràcter representatiu de la majoria.
Per això cal que siguin pluralistes en la seva composició, democràtiques en el seu funcionament, eficients amb relació als seus fins específics. Desenvolupar organitzacions i moviments a tots els nivells de la vida social és avui una de les tasques més importants dels comunistes. Els comunistes han de dedicar una gran part del seu esforç, com a treballadors o ciutadans, als sindicats, associacions, moviments, etc. El partit no ha de monopolitzar la vida política dels seus militants».
Precises paraules, útils també per a qualsevol altre partit que vulgui defensar interessos populars.
Només afegiria que si en el sector obrer fóra meravellós assolir la unitat sindical de Catalunya, en el sector nacional territorial res no seria millor que una Assemblea Popular de Catalunya, defensora dels interessos conjunts del nostre Principat, nodrida de les assemblees comarcals, locals i de barri, assemblees obertes, pluralistes, de base, sense aspiracions electorals i defensora de tots els qui viuen i treballen a Catalunya i l'estimen. Seria la concreció d'un moviment obrer que és un moviment de classe.
Lluís M. Xirinacs.
Xirinacs entre el poble.
